Projecte per l'exposició ARTS LOVERS

HOSPITALS I SALAS D'ESPERA

=

ABORRIMENT

Totes les sales d'espera i tots els hospitals com a normativa tenen les pareds pintades de blanc o d'un color claret perquè hi hagi un ambient relaxant. Però què ens passa? Que de tant simple que són les sales i els pasadissos t'entra una "ñoña" i t'aburreixes molt, el temps passa molt lentament. Així que la meva proposta vers aquest reflexionament és que en una de les pareds hi hagi una obra d'art per entretenir-te i despertar els teus sentits.

Obra de la col·lecció permanent del Magba.

ELEANOR ANTIN

Aquesta obra està formada per 51 postals en blanc i negre, i per a la seva formació s'han utilitzat 100 botes negres les típiques del camp o d'un pescador, en posicions i espais diferents, i també enfocades en varies prespectives.

M'ha encantat la idea en que un objecte tan simple com és una bota, el que pots arribar a aconseguir i transmetre amb unes imatges que hi apareixi el mateix objecte més o menys vegades, en ocasions sembla que hi hagi la presència del ésser humà en algunes de les postals.

Aquest treball està fet per ELEANOR ANTIN (Nova York, 1960) la va fer durant un períde de dos anys.(1971-73)

Aquí podeu observar algunes de les imatges en que apareixien a les postals:

Modernologías

Artistes contemporanis investiguen la modernitat i el modernisme.

30 artistes (Anna Artaker, Alice Creisher/Andrea Fraser, Isa Genzken, Dan Graham i Robin Hurst, Tom Holert amb Claudia Honecker, Marine Hugonnier, IRWIN, Runa Islam, Klub Zwei, John Knight, Labor k3000, Louise Lawler, David Maljkovic, Dorit Margreiter, Gordon Matta-Clark, Gustav Metzger, Christian Philipp Müller, Henrik Olesen, Paulina Olowska, Falke Pisano, Mathias poledna, Florian Pumhösl, Martha Rosler, Armando Andrade Tudela, Marion von Osten, Stephen Willats, Christopher Williams) analitzen el periode de la modrenitat, des de que l'home deixa d'estar relacionat amb l'església, la fe, i passa a la raó, l'il·lustració, es a dir, analitzen els canvis des de llavors fins a l'actualitat mitjançant obresgràfiques, escultures, maquetes, projectes... Acostumen a explicar-se molt sintèticament, amb icones, imatges... amb poca lletra.

L'anarquia del silenci (John Cage i l'art experimental)

Si la paraula <> es considera sagrada (...) la podem substituir per un terme més significatiu: organització del so. (John Cage, El futur de la música: Credo,1940)

John Cage va néixer a Los Angeles el 1912 i va morir el 1992 a Nova York.
Va ser un compositor i filòsof interessat principalment en la música, entredaltres, com ara, l'art, l'arquitectura, la filosofia i la literatura.
Li encantava innovar i inventar. Volia que la música evolucionés, no fós sempre estricte, monòtona, amb unes recles a seguir, sinó que tingués una llibertat per expresar-se.
És va basar molt en els sons no intencionats, és a dir, el so del vent, la respiració, les tripes...
Hi va dedicar un llarg temps en ells, i va afirmar que no existeix el silenci absolut, després d'haver estat dintre d'una sala insonoritzada d'ultim model durant quatre minuts i mig en silenci i amb els ulls tencats va sentir el soroll del carrer fliuxet i llunyà.
L'etapa dela anys cinquànta va ser inportant a la seva trajectòria pel seu interès en els sons electrònics i el seu contacte amb les filosofies orientals.
Als anys seixanta es va presentar a un concurs ''friki'' en el que se'n va adonar que necessitava la tecnologia per innovar, va anar més enllà, i buscà el futur.


Algunes de les obres:

Piano preparat: consistia en la introducció de elements (claus, cuir, plàstics...) introduits entre les cordes d'un piano de cua. La seva intenció era descobrir sons, i va convertir el piano tradicional amb cua en un intrument de precussió. Que va dur a terme First Construction (in Metal) el 1939.

4'33(1952): va ser un concert en què la peça és basava en l'interpretació dels sons no intencionats, per tant, el primer so és senti al minut 4 i 33 segons. Fins aleshores el públic no entenia re, i molts d'ells se'n anaren.

I ching: és un llibre en el què juga amb l'atzar i la filosofia, et diu el que et convindria per el teu futur, això si ho has d'interpretar bé, ja que s'expressa en paraules i expressions filosòfiques. Hi han varies maneres de llegir-lo.

Concert per a piano i orquestra(1957-58): conjunt de partitures d'una orquestra en les què no s'hi especifica les notes exactes que els músics han dinterpretar, podriem definir-ho com una guia musical. El que vol Cage és donar la llibertat perquè s'expressin de manera natural.

Tim Burton

Tim Burton (1960- ) va començar la seva carrera al món del cinema a les mans de la companyia Disney, on va col·laborar en pel·lícules com THE FOX AND THE HOUND el 1981 i THE BLACK CAUDRON el 1985. Més tard, en la mateixa companyia, va poder fer gala del seu humor negre i surrealista amb seus curts, VINCENT de 1982, en el qual podem veure els primers passos d'un Burton expressionista, i gràcies a ell va guanyar bastants premis; FRANKENWEENIE, un producte que es desviava bastant de les produccions Disney que no va sortir a la llum fins 1992 quan finalment es va posar en venda en vídeo i en el Disney Channel. Aquest feina es va veure superada pel seu primer llargmetratge com a director, fantàsticament ximple i surrealista PEE-WEE'S BIG ADVENTURE (1985). La següent, va ser BEETLEJUICE de 1988, una història de fantasmes inventiva i divertida, que va arribar a ser un dels èxits de taquilla del seu any. El seu estil de creació dels personatges i les ambientacions com si fossin personatges de còmic va fer que Burton fos l'elegit per dirigir BATMAN el 1989, una pel·lícula de gran rendibilitat per a la Warner i d'una qualitat estètica excel·lent per al seu temps, que va emfatitzar les atmosferes fosques i gòtiques tan pròpies de Burton.
Però no va ser fins a 1990 amb la pel·lícula EDWARD SCISSORHANDS que Burton va ser reconegut com un director de qualitat, la qual cosa li va obrir les portes a dirigir la seqüela de Batman, BATMAN RETURNS (1992).
Burton va tornar a l'animació amb la seva següent pel·lícula, aquesta vegada com a productor, creador en TIM BURTON'S THE NIGHTMARE BEFORE CHRISTMAS (1993), una salvatge incursió que Burton havia imaginat una dècada abans, quan encara treballava en la Disney. Encara que no estava dirigida pel mateix Burton la pel·lícula tenia la seva essència, el seu segell visual, incloent la il·luminació expressionista, estilització i disseny detallat, el personatge incomprès i la música de Danny Elfman. Aquesta pel·lícula també va ser el primer llargmetratge de stop - motion de la Disney.

Chris Burden

Chris Burden va néixer el 1946, a Boston.
Ell és va fer conèixer per les seves performances, basant-se amb el perill personal.
Més endevant el 1975, inicia la creació d'instal·lacions i objectes, contradictoris amb la ciència i la política.
Chris Burden va estudiar arts visuals, física i arquitectura, i mentre estava estudiant a la universitat va fer la performance anomenada Five Day Locker Piece, la qual va consistir en tancar-se cinc dies dins la seva taquilla.
Llavors el 1978, Burden va començar com a professor de la Universitat de California, los Angeles, però sols va durar 27 anys sent-ho, ja que va dimitir el 2005 per uns malentesos amb el professorat.