Entre la destresa i el desastre, vacca

Entre la destresa i el desastre

El Museu de Granollers ens va presentar un llibre de l'artista Vacca, en el què recull una àmplia mostra del seu treball artístic, d'entre la dive rsitat del qual sobresurt la creació d'obres sonores. Acompanyant la presentació del llibre, s'exposala peça sonora Vincenzo Succo Marconi.
Una oportunitat per apropar-se i conèixer l'univers creatiu d'aquest artista.

A mi personalment el què hem soggereix es que per a ell, tot l'univers surt del so, és un innotitzat i fascinat per la música i el so, i mitjllançant aquesta idelogia es basen totes les seves obres.

control càmera

He comprovat que en quanta més il·luminació el diafragma i la velocitat és major, més obert en el cas del diafragma i més ràpid l'obturador.

El número f representa la lluminositat màxima d'un objectiu, a partir d'aquí els altres números són fraccionaris, o sigui que com més gran sigui el número menys llum entrarà.

Un parell de les imatges, estan en moviment, en les quals la velocitat va ser tan ràpida que va fer que no es vegi borrosa.

Si suposem una exposició ideal en la qual el diafragma està a f8 i la velocitat a 125 si anem movent una de les dues mesures l'altra també haurà de variar:

DIAFRAGMA	f 2	f 4	f 5,6	f 8	f 11	f 16	f 22
OBTURADOR	1000	500	250	125	60	30	15

Fundació Tàpies

Per una banda vam anar a veure l'exposició d'obres d'Antonio Tàpies i per l'altre la de l'Anna maria Maiolino.

LA COL·LECCIÓ D'ANTONI TÀPIES

Està formada per una selecció d'obres de l'Antoni Tàpies les qual obeeixen un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l'actualitat. Allà vam podem veure els diferents moments creatius de l'artista, l'evolució de tipologies, tècniques i materials. Podem observar-hi en quins contextos estaven fetes ja que expressava tensió i colors foscos en quan tractava de la guerra, i més endevant, quan ja l'havia superat l'estil éra més fluit, amb colors més clars, solía utilitzar colors càlids, marronosos i fins i tot algun taronjat.

Les obres que hi podem trobar són:

Dues figures (1947)

Parafaragamus (1949)

Dibuix a la cera I (1946)

Dibuix a la cera II (1946)

Dibuix a la cera III (1946)

Cap i bandera (1946)

Ocre-gris sobre marró (1962)

Gran matèria amb papers laterals (1963)

Si T (1979)

Tassa i pot de te (1979)

Engolat sobre paper(1979)

Sumi-e (1980)

Empremta de cisella (1980)

Rectes gofrades (1980)

Gotes negres (1983)

Roda-Mandala (1979)

Tres peus (1981)

Silueta de cadira (1978)

Urbilder (1988)

Rentamans i llibres ( 1987)

Trio (1994)

Dues formes (1999)

Petjades (1995)

ANNA MARIA MAIOLINO

Aquesta exposició fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino (Scalea, 1942), prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions.
L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.

Aspectes característics:

-juga amb els buits i en resaltar les formes

-Apareix el fang a la seva vida després de la separació amb el seu marit i torna a Brasil.

-El fil = unió

mariscal a la pedrera

Està situada a un dels pisos de la pedrera, sedida per una família humil, amb la bona intenció de deixar-li fer aquesta exposició dels seus treballs a un lloc tan enrriquidor com aquell..

Mariscal mostra una selecció de treballs realitzats durant al llarg de quranta anys, els vint últims acompanyat amb l'estudio Mariscal. En aquesta exposició lObra Social de CatalunyaCaixa vol submergir l'espectador en el món multidisciplinari de la "factoria" Mariscal, per introduir-ho al cor del seu procés creatiu i fer-li percebnre, a traés de la seva experiència, l'impuls vital que genera l'activitat d'en Javier Mariscal i el seu equip.

Per expresar i explicar tot el treball s'han organitzat en sis espais diferents.

Cadascún d'ells agrupa una sèrie d'obres que aporten claus sobre les seves constants creatives; les quals mostren el seu llenguatge, la seva metodologia, el caràcter del seu treball, les seves intencions i actituds, així com les últimes disciplines que ha treballat.

El recorregut lineal i en cercle de la sala permet ordenar el discus i visitar-la com si fós una atracció de fira.

En primer lloc trobem els esbossos inicials, col·locats en totes les parets i penjats com estalactites, com si ens endinssessim en una cova. A continuació ens trobem amb lletres i tipus, més endevant amb la gràfica al carrer, actituts i intencions, i poesies visuals. Finalment, per acabar, amb el cinema i escenografia(animació, ficcióarquitectura,bandes sonores...).

cartell nadal 9 nou

La idea principal a representar és oferir l'any 2011.
Moltes maneres diferents de representar-ho s'em van acudir abans de la definitiva com ara; nen oferint-lo, gallina ponent l'ou que fos l'any 11... finalment vaig escollir el caga tió, ja que és una tradició potent de Catalunya, tothom la coneix , i com que el diari es publica a Catalunya vaig pensar que era l'ideal.
Vaig probar diferents maneres de presentar-lo, utilitzant la tècnica de fotomuntatge a partir de fotografies però no hem va satisfer el resultat i vaig obtar per treballar a sobre d'una base feta manualment, primer vaig fer colaix i en acabat dibuix.
El resultat final va ser amb una base de dibuix del caga tió retocat amb el photoshop.

ALGUNES PROVES: