jueves, 17 de diciembre de 2009

Projecte per l'exposició ARTS LOVERS

HOSPITALS I SALAS D'ESPERA
=
ABORRIMENT
Totes les sales d'espera i tots els hospitals com a normativa tenen les pareds pintades de blanc o d'un color claret perquè hi hagi un ambient relaxant. Però què ens passa? Que de tant simple que són les sales i els pasadissos t'entra una "ñoña" i t'aburreixes molt, el temps passa molt lentament. Així que la meva proposta vers aquest reflexionament és que en una de les pareds hi hagi una obra d'art per entretenir-te i despertar els teus sentits.

miércoles, 16 de diciembre de 2009

Obra de la col·lecció permanent del Magba.




ELEANOR ANTIN




Aquesta obra està formada per 51 postals en blanc i negre, i per a la seva formació s'han utilitzat 100 botes negres les típiques del camp o d'un pescador, en posicions i espais diferents, i també enfocades en varies prespectives.
M'ha encantat la idea en que un objecte tan simple com és una bota, el que pots arribar a aconseguir i transmetre amb unes imatges que hi apareixi el mateix objecte més o menys vegades, en ocasions sembla que hi hagi la presència del ésser humà en algunes de les postals.


Aquest treball està fet per ELEANOR ANTIN (Nova York, 1960) la va fer durant un períde de dos anys.(1971-73)
Aquí podeu observar algunes de les imatges en que apareixien a les postals:


Modernologías

Artistes contemporanis investiguen la modernitat i el modernisme.

30 artistes (Anna Artaker, Alice Creisher/Andrea Fraser, Isa Genzken, Dan Graham i Robin Hurst, Tom Holert amb Claudia Honecker, Marine Hugonnier, IRWIN, Runa Islam, Klub Zwei, John Knight, Labor k3000, Louise Lawler, David Maljkovic, Dorit Margreiter, Gordon Matta-Clark, Gustav Metzger, Christian Philipp Müller, Henrik Olesen, Paulina Olowska, Falke Pisano, Mathias poledna, Florian Pumhösl, Martha Rosler, Armando Andrade Tudela, Marion von Osten, Stephen Willats, Christopher Williams) analitzen el periode de la modrenitat, des de que l'home deixa d'estar relacionat amb l'església, la fe, i passa a la raó, l'il·lustració, es a dir, analitzen els canvis des de llavors fins a l'actualitat mitjançant obresgràfiques, escultures, maquetes, projectes... Acostumen a explicar-se molt sintèticament, amb icones, imatges... amb poca lletra.

L'anarquia del silenci (John Cage i l'art experimental)

Si la paraula <> es considera sagrada (...) la podem substituir per un terme més significatiu: organització del so. (John Cage, El futur de la música: Credo,1940)

John Cage va néixer a Los Angeles el 1912 i va morir el 1992 a Nova York.
Va ser un compositor i filòsof interessat principalment en la música, entredaltres, com ara, l'art, l'arquitectura, la filosofia i la literatura.
Li encantava innovar i inventar. Volia que la música evolucionés, no fós sempre estricte, monòtona, amb unes recles a seguir, sinó que tingués una llibertat per expresar-se.
És va basar molt en els sons no intencionats, és a dir, el so del vent, la respiració, les tripes...
Hi va dedicar un llarg temps en ells, i va afirmar que no existeix el silenci absolut, després d'haver estat dintre d'una sala insonoritzada d'ultim model durant quatre minuts i mig en silenci i amb els ulls tencats va sentir el soroll del carrer fliuxet i llunyà.
L'etapa dela anys cinquànta va ser inportant a la seva trajectòria pel seu interès en els sons electrònics i el seu contacte amb les filosofies orientals.
Als anys seixanta es va presentar a un concurs ''friki'' en el que se'n va adonar que necessitava la tecnologia per innovar, va anar més enllà, i buscà el futur.


Algunes de les obres:

Piano preparat: consistia en la introducció de elements (claus, cuir, plàstics...) introduits entre les cordes d'un piano de cua. La seva intenció era descobrir sons, i va convertir el piano tradicional amb cua en un intrument de precussió. Que va dur a terme First Construction (in Metal) el 1939.

4'33(1952): va ser un concert en què la peça és basava en l'interpretació dels sons no intencionats, per tant, el primer so és senti al minut 4 i 33 segons. Fins aleshores el públic no entenia re, i molts d'ells se'n anaren.

I ching: és un llibre en el què juga amb l'atzar i la filosofia, et diu el que et convindria per el teu futur, això si ho has d'interpretar bé, ja que s'expressa en paraules i expressions filosòfiques. Hi han varies maneres de llegir-lo.

Concert per a piano i orquestra(1957-58): conjunt de partitures d'una orquestra en les què no s'hi especifica les notes exactes que els músics han dinterpretar, podriem definir-ho com una guia musical. El que vol Cage és donar la llibertat perquè s'expressin de manera natural.

Tim Burton

Tim Burton (1960- ) va començar la seva carrera al món del cinema a les mans de la companyia Disney, on va col·laborar en pel·lícules com THE FOX AND THE HOUND el 1981 i THE BLACK CAUDRON el 1985. Més tard, en la mateixa companyia, va poder fer gala del seu humor negre i surrealista amb seus curts, VINCENT de 1982, en el qual podem veure els primers passos d'un Burton expressionista, i gràcies a ell va guanyar bastants premis; FRANKENWEENIE, un producte que es desviava bastant de les produccions Disney que no va sortir a la llum fins 1992 quan finalment es va posar en venda en vídeo i en el Disney Channel. Aquest feina es va veure superada pel seu primer llargmetratge com a director, fantàsticament ximple i surrealista PEE-WEE'S BIG ADVENTURE (1985). La següent, va ser BEETLEJUICE de 1988, una història de fantasmes inventiva i divertida, que va arribar a ser un dels èxits de taquilla del seu any. El seu estil de creació dels personatges i les ambientacions com si fossin personatges de còmic va fer que Burton fos l'elegit per dirigir BATMAN el 1989, una pel·lícula de gran rendibilitat per a la Warner i d'una qualitat estètica excel·lent per al seu temps, que va emfatitzar les atmosferes fosques i gòtiques tan pròpies de Burton.
Però no va ser fins a 1990 amb la pel·lícula EDWARD SCISSORHANDS que Burton va ser reconegut com un director de qualitat, la qual cosa li va obrir les portes a dirigir la seqüela de Batman, BATMAN RETURNS (1992).
Burton va tornar a l'animació amb la seva següent pel·lícula, aquesta vegada com a productor, creador en TIM BURTON'S THE NIGHTMARE BEFORE CHRISTMAS (1993), una salvatge incursió que Burton havia imaginat una dècada abans, quan encara treballava en la Disney. Encara que no estava dirigida pel mateix Burton la pel·lícula tenia la seva essència, el seu segell visual, incloent la il·luminació expressionista, estilització i disseny detallat, el personatge incomprès i la música de Danny Elfman. Aquesta pel·lícula també va ser el primer llargmetratge de stop - motion de la Disney.

Chris Burden

Chris Burden va néixer el 1946, a Boston.
Ell és va fer conèixer per les seves performances, basant-se amb el perill personal.
Més endevant el 1975, inicia la creació d'instal·lacions i objectes, contradictoris amb la ciència i la política.
Chris Burden va estudiar arts visuals, física i arquitectura, i mentre estava estudiant a la universitat va fer la performance anomenada Five Day Locker Piece, la qual va consistir en tancar-se cinc dies dins la seva taquilla.
Llavors el 1978, Burden va començar com a professor de la Universitat de California, los Angeles, però sols va durar 27 anys sent-ho, ja que va dimitir el 2005 per uns malentesos amb el professorat.

jueves, 26 de noviembre de 2009

Woodstock, la pel·lícula

Basada en les memòries de Elliot Tiber, la comèdia està protagonitzada per Demetri Martin com a Elliot, un jove que va tenir un important paper involuntari perquè el Festival de Música i Art de Woodstock de 1969 fóra un esdeveniment històric. Elliot treballa com decorador en Greenwich Village, Nova York, va ser un dels primers activistes del moviment gai, però no ha aconseguit tallar els lligaments amb el negoci familiar, "El Monaco", un motel cutre situat en els muntis Catskills que els seus autoritaris pares, Jake i Sonia Teichberg, estan aconseguint enfonsar. En l'estiu de 1969, Elliot no té més remei que deixar Nova York i tornar al poble per a intentar salvar el motel, que està a punt de ser embargat per un banc. S'assabenta que l'Ajuntament del poble proper de Wallkill ha retirat el permís per a un festival de música, i flama al productor Michael Lang, de Woodstock Ventures, per a convèncer als promotors que poden quedar-se en el motel familiar. De passada, Elliot presenta a Lang al seu veí Max Yasgur, el propietari d'una granja lletera de 240 hectàrees de terreny. Els organitzadors de Woodstock no triguen a envair El Monaco para organitzar l'arribada del mig milió de persones que acudiria a les terres de Yasgur para participar en "els tres dies de pau i música en White Lake". Amb una mica d'ajuda dels seus amics, entre els quals està Devon, que encapçala una companyia de teatre; Billy, un veterà recien arribat de Vietnam, i Vilma, un ex mariner/militar transvestit, i amb certa oposició per part dels habitants del poble, entre els quals es troba el germà de Billy, Donen, Elliot participarà de tot cor en una experiència que va canviar la seva vida, va definir a tota una generació. Des de llavors la cultura popular mai va tornar a ser la mateixa.


OPINIÓ PERSONAL
A mi personalment aquesta pel·lícula m'ha ajudat per saber sobre fets històrics que només em sonaven i no en sabia res sobre ells. M'ha sigut curiosa perquè estava interessada en saber sobre aquell tema. Però se'm ha fet pesada.

martes, 3 de noviembre de 2009

Imbric "Pep Duran"

Aquesta instal·lació està al Museu de Cardedeu, al Arxiu Tomàs Balvey.
Pep durant apart de realitzar exposicions en diverses instal·lacions amb les seves obres també construeix escenografies, és a dir, que al mateix temps també és escenògraf.

L'exposició s'acompanya d'un catàleg amb text d'Enrric Casasses i de la projecció d'un documental realitzat per RTVC el que si pot veure el procés de muntatge de l'exposició.
La proposta de Pep Duran pretén unir dos mons, el de l'artista i la seva obra, i el dels fabricants dels seus somnis i idees, els germans Castells, artífexs de moltes de les escenografies de l'artista. Al llarg del recorregut per l'exposició es poden descobrir algunes obres recents de Duran unides entre si per taulons, fustes, precinte, llàpis... construint una línia infinita amb la qual Pep enllaçava totes les obres exposades simbolitzant unió entre elles, donant a entendre que tot allò exposat era una obra continuada.
El projecte comporta la construcció d'un seguit de dispositius tridimensionals fets amb peces reutilitzades tant de escenografies que ell mateix ha realitzat, com de estris i objectes de cases properes a ell, o bé containers... i també extreu gran part de les fotografies d'un llibre antic seu. Tot això anteriorment havia tingut una altre vida. Cada obra que ell ha fet ha sigut adaptada a aquell espai en el que ha format la insatl·lació, diferent, única. Utilitza sobretot com a matèria prima la fusta. Expressa una realitat ambigua, ja que com bé em dit anteriorment cada una de les peçes exposades té una vida passada.

A un dels murs del museu s'imbrica amb una intervenció pictòrica dels germans Castells, és destaca per la forma que tenen de circumferència. El punt de partença, doncs, és emmetxar dos mons, dues maneres de construir, dues biografies. El treball del taller dels Castells com a metàfora dels constructors dels mons d'altres artistes, com a realitzadors d'allò somniat i dibuixat per Pep Duran, constatant una transmissió d'experiències. Els quadres estan considerats unes al·legories visuals.

L’exposició ha sigut muntada per el mateix artista Pep Duran amb l’ajuda dels seus ajudants. Com a anècdote: quan va acabar l'obra ens han comentat que és va l'esionar.

La tècnica que ha estat utilitzant és el "collage". Gràcies a ella ha pogut simbolitzar un emmetxament entre dos mons, el que podem percebre a primera vista i el que està allà però no ho podem percebre a simple vista. Estem parlant del món realista i el surrealista.

Pep Duran va dir al personal del museu una frase quan els estava explicant la seva exposició; "L'art no vol ometre respostes sinó causar preguntes".

La meva opinió sobre l’exposició del Pep Duran és:
Per a mi l'exposició es fàcil de concebre, i al mateix temps també et fa qüestionar un mun de preguntes. A mi personalment m'ha encantat la idea de la línea infinita, és una cosa original, simple i simbòlica al mateix temps. I també és curiosa la seva manera de construcció, m'agrada, és divertida.

lunes, 2 de noviembre de 2009

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

El seu objectiu és expressar la manera de veure el paisatge contemporani, la realitat, mitjançant els nous mecanismes, és a dir, definir la societat mitjançant el món virtual com ara internet o d'altres tecnologies.
És una instal·lació situada a l'espai d'arts de la Roca Umbert de Granollers.
Organitzada per Laura Plana Gracia (Barcelona,1982) ha fet Belles Arts.
Aquesta exposició és lliure, es a dir, no l'ha fet un sol artista sinó que hi ha participat varius artistes que ni tan sols han vist la exposició. En aquest cas els artistes són: Miquel Garcia( BArcelona,1975), Tjasa Kancler (MAribor-Eslovènia 1978), Perla Montenegro (Mèxic, 1980), Robin Rimbaud(Londres,1964) i Katarina Matiasek (Viena-Àustria). I un col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) format per Laia Sadurní (Barcelona,1973).

Aquesta exposició està formada per varies obres com ara:

*This World III: Mapes de Felicitat i Riquesa. Basada en la ironia, contrasta dos mapes, un de riquesa i l'altre de felicitat.
*ADU (beta) (2008) Acrònim de dades de l'univers, creixement en forma d'arbre.
*P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. planteja un model específic de comunicació i visualitsació de la informació predominants.
*Space translations (2006-2009). Transformació d'un espai en una imatge fotogràfica mitjançant els símbols.
*Island Playback (2005) Video de Katarina amb l'audio de Robin.
*Rotorrr desenvolupament de series de projectes i edicions basades en la cartografia.

viernes, 23 de octubre de 2009

PRESENTACIÓ LLIBRETA





Fa un temps jo era una personba treballadora, que no havia tingut vacances desde feia 2 anys... per fi un dia el jefe em dona 4 dies de vacances!!!!Però les vacances poden ser malaides... Jo estava allà tranquila descansan els dies de les meves vacances... Escoltan els ocells, disfrutan del paisatge... Però de cop, un helicopter! No podia ser... Jo ja no sabia com reaccionar... I de cop veig que cau una llibreta... No podia ser!!! Cau una llibreta!!!Vaig cap allà. L'agafo. L'obro. Llegeixo. MALEIDES VACANCES, portava 2 dies i ja em reclaman a la feina... Agafo el mobil i truco al jefe... A sobre de demanar que vagi cap a la feina, em diu que a la proxima avisi a on vaig de vacances... Però que s'ha cregut!!!!Arribo a la feina... M'espera al despatx... El miro. Em cabrejo. Li dic de tot menys guapo. S'ha acabat per sempre... Mai més estarè en aquesta empresa...
FI!!!!

jueves, 15 de octubre de 2009

part5


part4


part3


part2



Esboç presentació llibreta














































Pluja d'idees de l'autorretrat de Poe

PLUJA D’IDEES
(AUTORRETRAT EDGAR ALLAN POE)

Fondo: cementiri/calderes, fosca amb núvols, cel grisós… (terrorífic)
Efectes: trò, foc per la boca/metralleta i pel terra, ombra reflectida del Edgar, decorar les tombes amb un icona personal(flor,talons,martell…), i un gat blanc.
Fotos ja fetes que hi poden intervenir: jo vestida d’esquelet a l’obra de teatre, foto am el cabell punki amb l’espuma
Fotos a fer: jo damunt d’un tractor trepitjant els morts apuntant amb la escopeta i am l’altre agafada al volant
Vestuari: campechano (camiseta ampla de quadrats, texans, botes de cavall…)

jueves, 8 de octubre de 2009

UN SUEÑO DENTRO DE UN SUEÑO

¡Toma este beso en tu frente!
Y, en el momento de abandonarte,
déjame confesarte lo siguiente:
no te equivocas cuando consideras
que mis días han sido un sueño;
y si la esperanza se ha desvanecido
en una noche o en un día,
en una visión o fuera de ella,
¿es por ello menos ida?
Todo lo que vemos o parecemos
no es más que un sueño en un sueño.

Yo permanezco en el rugido
de una ribera atormentada por las olas,
y aprieto en la mano
granos de arena de oro.
¡Qué pocos y cómo se escurren
entre mis dedos al abismo,
mientras lloro, mientras lloro!
¡Oh Dios!, ¿no puedo yo estrecharlos
con más ceñido puño?
¡Oh, Dios!, ¿no puedo salvar
ni uno, de la despiadada ola?
¿Todo lo que vemos o parecemos
no es más que un sueño dentro de un sueño?

Edgar Allan Poe

martes, 6 de octubre de 2009

COM MIREM?










1. Esquerda buscant la sortida






2. Atrapat

















3. Aterrissada al bosc













4. La pared amb marca de neixement













5. El color
























6. L'equilibri























7. Bardisses fent escalada













8. Trencament fet a mida












9. Esbojarrats















10. Regalims