Aquesta instal·lació està al Museu de Cardedeu, al Arxiu Tomàs Balvey.
Pep durant apart de realitzar exposicions en diverses instal·lacions amb les seves obres també construeix escenografies, és a dir, que al mateix temps també és escenògraf.
L'exposició s'acompanya d'un catàleg amb text d'Enrric Casasses i de la projecció d'un documental realitzat per RTVC el que si pot veure el procés de muntatge de l'exposició.
La proposta de Pep Duran pretén unir dos mons, el de l'artista i la seva obra, i el dels fabricants dels seus somnis i idees, els germans Castells, artífexs de moltes de les escenografies de l'artista. Al llarg del recorregut per l'exposició es poden descobrir algunes obres recents de Duran unides entre si per taulons, fustes, precinte, llàpis... construint una línia infinita amb la qual Pep enllaçava totes les obres exposades simbolitzant unió entre elles, donant a entendre que tot allò exposat era una obra continuada.
El projecte comporta la construcció d'un seguit de dispositius tridimensionals fets amb peces reutilitzades tant de escenografies que ell mateix ha realitzat, com de estris i objectes de cases properes a ell, o bé containers... i també extreu gran part de les fotografies d'un llibre antic seu. Tot això anteriorment havia tingut una altre vida. Cada obra que ell ha fet ha sigut adaptada a aquell espai en el que ha format la insatl·lació, diferent, única. Utilitza sobretot com a matèria prima la fusta. Expressa una realitat ambigua, ja que com bé em dit anteriorment cada una de les peçes exposades té una vida passada.
A un dels murs del museu s'imbrica amb una intervenció pictòrica dels germans Castells, és destaca per la forma que tenen de circumferència. El punt de partença, doncs, és emmetxar dos mons, dues maneres de construir, dues biografies. El treball del taller dels Castells com a metàfora dels constructors dels mons d'altres artistes, com a realitzadors d'allò somniat i dibuixat per Pep Duran, constatant una transmissió d'experiències. Els quadres estan considerats unes al·legories visuals.
L’exposició ha sigut muntada per el mateix artista Pep Duran amb l’ajuda dels seus ajudants. Com a anècdote: quan va acabar l'obra ens han comentat que és va l'esionar.
La tècnica que ha estat utilitzant és el "collage". Gràcies a ella ha pogut simbolitzar un emmetxament entre dos mons, el que podem percebre a primera vista i el que està allà però no ho podem percebre a simple vista. Estem parlant del món realista i el surrealista.
Pep Duran va dir al personal del museu una frase quan els estava explicant la seva exposició; "L'art no vol ometre respostes sinó causar preguntes".
La meva opinió sobre l’exposició del Pep Duran és:
Per a mi l'exposició es fàcil de concebre, i al mateix temps també et fa qüestionar un mun de preguntes. A mi personalment m'ha encantat la idea de la línea infinita, és una cosa original, simple i simbòlica al mateix temps. I també és curiosa la seva manera de construcció, m'agrada, és divertida.
