COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA
Les tres escènes que m'han semblat més caracteritzants ha sigut en primer lloc quan es troba la seva dona amb un altre home al llit i ni si muta. L'altre quan està fent fotografies a unes models la manera com les tracte. I finalment, en ultim lloc, quan té dues jovenetes per que li fàcin fotos i les despulla tot jugant.
Al llarg de la pel·lícula apareixen referències i altres mitjans artístics, ja que Haneke volia transmetre de manera subliminal missatges de l'època, en que aquell moment molt innovadors. Per exemple la performance d'uns mimos.
La manera de com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix a la ciutat de París només reflexa a una part minoritària de la població, com serien gent benestant. Però ja és tracte d'això perquè el protagonista és el context on es situa. Tot i això, la lluminositat i la manera, la vestimenta i la moda de com viuen penso que es encertada de París.
Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula
Aquesta película tracte de la vida d'un fotograf famós, com viu, com tracte a la gent, com vesteix, com treballa, què li agrada...
Aquesta película tracte de la vida d'un fotograf famós, com viu, com tracte a la gent, com vesteix, com treballa, què li agrada...
Un dels personatges que hi intervené és un noia molt maca físicament en la que el protagonista se la troba en un parc fastejant amb la seva parella com dos enamorats fent tonteries i rient, ballant i jugant, i ell va aprofitar per fer-li's un repotatge. En quan ella se'n va adona va anar directe cap a ell, corrents i li esbroncà. Aquella mateixa tarda es presenta a casa seva demanant-li les fotos. Bé, d'aquesta noia podem dir que atrau al protagonista físicament, atractiva, té una bona figura com per fer de model. Oferia el seu cos a canvi d'aquelles fotografies, és a dir, té un caràcter impulsiu., que també ho podem veure en quan li intenta treure la càmera en el primer moment al parc mossegant-li la mà. S'expressa de manera molt provocativa amb intencions d'engany cap al protagonista. Jo penso que amb l'aparició d'aquest personatge vol transmetre'ns circumstàncies en què es troba, que també és una feina de cert rísc. Aquesta noia ens pot recordar a la típica noia deseperada per complir el que vol i quan vol, a l'instant i de qualsevol manera.
En aquesta película la càmera sempre va derere del protagonista, com si el persseguissim. La història transcorre en un mateix dia, hi es molt detallada, per tant passa el temps molt lentament. Sempre utilitzen els mateixos plans, majoritariament el mitjà per enfocar als personatges i plà generals al començar les escenes.
Hi intervé una banda sonora amb certa importància, simulant els pensaments i sensacions propi protagonista, és d'un volum sonor fliux, que sense enterar.te l'estàs escoltant.
En aquesta película la càmera sempre va derere del protagonista, com si el persseguissim. La història transcorre en un mateix dia, hi es molt detallada, per tant passa el temps molt lentament. Sempre utilitzen els mateixos plans, majoritariament el mitjà per enfocar als personatges i plà generals al començar les escenes.
Hi intervé una banda sonora amb certa importància, simulant els pensaments i sensacions propi protagonista, és d'un volum sonor fliux, que sense enterar.te l'estàs escoltant.
Les tres escènes que m'han semblat més caracteritzants ha sigut en primer lloc quan es troba la seva dona amb un altre home al llit i ni si muta. L'altre quan està fent fotografies a unes models la manera com les tracte. I finalment, en ultim lloc, quan té dues jovenetes per que li fàcin fotos i les despulla tot jugant.
Al llarg de la pel·lícula apareixen referències i altres mitjans artístics, ja que Haneke volia transmetre de manera subliminal missatges de l'època, en que aquell moment molt innovadors. Per exemple la performance d'uns mimos.
La película comença amb la performance d'uns nois amb la cara pintada de blanc i acaba sense cap final amb un desenvolupament d'una conclusió, és a dir, amb un final obert, que et quedes amb la incògnita d'algo que et sorprengui.
La manera de com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix a la ciutat de París només reflexa a una part minoritària de la població, com serien gent benestant. Però ja és tracte d'això perquè el protagonista és el context on es situa. Tot i això, la lluminositat i la manera, la vestimenta i la moda de com viuen penso que es encertada de París.
