Cartell de la fira de Sant Ponç

He utilitzat novament la tècnica del fotomuntatge. Gràcies a una fotografia dels pots de mel enfocada amb un mitg picat i la incorporació de un fons i de unes lletres creades amb el photoshop.

Els mons de Coraline

Pel·lícula d'animació stop-motion, dirigida per Henry Selick basada en l'obra novelista Neil Gaiman. Està rodada en estenoscòpia 3D, és la primera pel·lícula que ha utilitzat aquest sistema.
Coralaine és una nena de 13 anys qua s'acaba de traslladar de casa, a la nova casa hi descobreix una porta secreta, que de dia hi ha un mur i a la nit gràcies a uns ratolins descobreix que hi ha un camí secret que va a parar a una casa en la que hi viu la seva família perfecte, però més endevant va adonar-se de que aquella família que vivia en un món paral·lel era diabòlica, hi passa un mun d'aventures al principi bones i més endevan és converteixen en un mal son, la segona família la volien fer presonera, i tot acaba quan jugant a un joc la coraline guanya però la segona mare fa trampes i no li deixa emportar-se als seus pares q estaven presoners, i per casualitat Coaline es va enportar una bola que en el seu interior hi havien els seus pares, és a dir, acaba amb un final feliç´.

Personalment em va encantar, és nota que hi a un inmens treball al redere i l'argument està força bé. Transmet endinsar-te i submergirte en el món de la fantesia, és com si tu mateix formessis part de la pal·lícula, com si fóssis un personatge.

Això és ritme

És un docmental que el vam veure a una sala de la Roca Umber, tractava d'un projecte que movia 250 alumnes per fer una coreografía conjunta. Finalment és va aconseguir la coreografia innovadora de Igor Stravinski, ideada pel director de l'orquesta Filharmònica de Berlín, Sir Simon Rattle. Hi havia alumnes prfessionals, ballarins, i per altra banda també hi havia alumnes que no en sabien re, i a més eren d'una escola de baix nivell escolar. Al documental reflexa tot tipo d'anècdotes fins arribar al resultat, tot el treball realitzat, el temps emprat...
Fóu rodat desde Septembre de 2002 fins al Febrer de 2003, dirigit per Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansh. Ha obtingut un resultat espectacular.

Aparador Diesel

L'aparador del diesel situat a una cantonada del passeig de gràcia de barcelona, està basat en gran part del espot publicitari "be stupid" inscrit en grans cartells per banda i banda de l'aparador, ja que participen al concurs de Diesel Wall, que el seu ultim objectiu és la creació d'un diàleg entre espai privat de galerias i institucions i el espai obert de la ciutat per reavilitzar i recarregar d'energia positiva els ambients urbans, els guanyadors són seleccionats per a decorar cada Diesel Wall, és així com la meitat de l'aparador el destinen a aquets cartells. N'està plè de dissenys d'imatges, però solament hi ha 2 parts del aparador que exposa la roba directament, una mitjançant els maniquis, de manera tradicional amb el seu estil de roba extremada, i l'altre part amb una estanteria blanca dividida en quadres, i a cada un d'ells hi ha distribuida la roba per colors.

Nou i vell del recorregut

La part més nova del meu recorregut és l'interior de la Roca humbert, gràcies a la seva reforma ja que la seva estructura és antiquíssima provinent d'una antigua fàbrica tèxtil.


I per altre banda, cada vegada que baixo del tren passo per un camí en el què els seus costats estàn plens de deixalles, però cal destacar una casa que es molt vella.

Excursió al Macba

A- White shirt for Mallamé

B- Aligment series: Palm Tree (with girl)

Vam dividir la excursió en tres parts:

1. Activitat amb el Howard
2. Exposició A través del bosc (Rodney Graham)
3. Exposició Pura bellesa (John Baldessari)

1.Amb el Howard el què vam fer va ser una performance. A una salta del macba vam poguer ser artistes durant un dia, ens va propasar de transformar la sala en una obra d’art en la que s’hi representés el nostre camí diari, es a dir, el itinerari de casa al institut. Com a material ens va donar cintes adhesives de diferents colors, retoladors permanents també de varius colors, gomets de diverses formes i colors, tisores, cartró i pòsits, a més a més nosaltres podíem afegir qualsevol altre material. I així va ser, vam començar fent l’institut com a punt referent i a partir d’aquí cadascú va incorporar la seva trajectòria desde casa seva. Finalment va quedar una cosa espectacular! Personalment erm va agradar l’experiència de treballar directamente amb un artista, i per altra banda també el fet de realitzar amb simples materials una gran obra.

(foto de carla bufí)

2.L’exposició “a través del bosc” de l’artista Rodney Graham el qual examina l’evolució de la seva complexa obra artística, inicialment es basa en l’adaptació de models literaris i va ser influïda per l’art conceptual dels anys setanta. Nascut a Abbotsford (Colòmbia Britànica) el 1949. Ha estudiat història de l’art, antropologia i literatura Anglesa i Francesa.

D’aquesta exposició vull destacar l’obra White shirt for Mallarmé. Feta a la primavera de 1993 a Brusel·les. La podríem descriure com a un full de paper de seda i una paleta blanca d’aquarel·les feta a mà, retallada per tots dos costats, en els quals és pot llegir, quan superposem les dues peces, el dimoni de l’antologia, un poema en prosa de Stéphane Mallarmé traduït del francès i amb lletra d’imprempta. El full de paper de seda i la paleta d’aquarel·les són dins d’una camisa blanca de cotó ben doblegada. Aquesta camisa és presenta dins d’una capça de cartró amb frontises al costat esquerre, folrrada per fora amb paper japonès negre i per dintre amb cartró vitel·la del mateix color. Una cinta negre de cotó, fixada al costat de les frontisses per mitjà d’un cargol petit amb el cap negre que permet tancar la capça fent-li un nus. La capça també porta enganxada una etiqueta de paper blanc amb els noms dels artistes, el títol de l’obra i el nombre d’exemplars amb lletra d’impremta i envoltats per una fina sanafeta de color negre. D’aquesta obra se’n va fer una edició de vint-i-un exemplars numerats a mà del 1 al 21. La que està exposada és la numero 8. M’ha agradat la seva composició, simple, elegant i original, per aquest motiu la he escollit.

3.L’exposició “Pura Bellesa” tracte de obres realitzades per John Baldessari. Comença amb obres de pintures dels anys seixanta fins a les imatges amb el seuenfocament inquisitiu de la creació artística. Ell va néixer el 1931 a National City (California), és un dels artistes que ha desfilat les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.

L’obra que he escollit ha sigut “Alignment Series: Palm Tree (with girl)” 24 fotografies blanc i negre sobre cartró museu, encuadrada dins d’un marc rectangular, prim i llargarut compost per aquestes 24 imatges, les quals representaven una palmera, que hi havia una noia al costat, amb una deformació de desproporcions.

Destacant que Rodney és totalment lliure de disfrassar-se i apropiar-se dels accessoris necessaris perquè la seva transformació sigui absoluta, es a dir, sembla com si aquest moment les disfresses i el maquillatge Rodney hagi trobat una escletxa o un punt de ruptura en la forma habitual de procedir i que és en aquesta escletxa que és produeix la seva màgia.