Artistes

Obra de Sylvie
Cindy Sherman

portada de la performance (Dora García)

Sylvie Fleury

Treballa amb la roba expressant el consumisme i el luxe representant els objectes de tamany gegant, també modifica logotips de marques conegudes per manifestar-se.

Cindy Sherman

Intena representar la imatge d'una dona durant les fases de l'etapa de la metamorfisis, en feia fotografies molts semblants a fotogrames, per no dir identiques, sent ella físicament la protagonista de les fotografies representant altres dones. Per fer-les necessita la construcció d'una escenografia, tenir una actitud i un vestuari. Moltes vegades feia performance davant de la càmera ja que s'havia introduït en el paper. Ha sigut influenciàda per la televisió desde la seva infància. La seva primera idea era formar postals, les tipiques que es venen al quiosc, i més endevant el què va sorgir va ser la creació de històries dintre de la fotografia, mai ha pensat de construïr-ne una seqüència, el que si que és fa es un guió i el representa.

Dora García

S'ha introduït en el món de l'art gràcies al projecte "heartbeaters", és a dir, construcció d'una ficció , escolten els batecs del seus cors. El resultat del projecte ha sigut un hipertext i 6 fotografies.

PROCÉS D'EVOLUCIÓ DEL PROJECTE TURBINEGENERATION

MITJES

Tot va començar amb la frase "cames de colors". Amb aquesta frase em van passar varies idees pèl cap, em vaig centrar per qüestions estètiques amb mitjes de diferents colors i dissenys. Amb elles vaig fer un reportatge fotogràfic a espais i posicions diferents. Per altre banda també vaig intentar fer un stopmotion baixant per les escales i que cada passa canvies els colors de les cames però el resultat no em va agradar. En aquell moment vaig decidir realitzar el projecte a l'entorn de les imatges del reportatge. Una possibilitat era fer una pencarta/cartell inmens en el què dintre del qual hi estigués introduït tot el reportatge amb petites imatges i al allunyar-te és pogués visualitzar una imatge general.
Amb això volia representar que amb simples canvis de colors i postures diferents canvia totalment el nostre físic de manera radical. Per voler tapar-nos les nostres cames i passar desapercebudes el què acaba causant es el contrari, que resaltin visualment i tothom s'hi fixi.
De cop i volta s'em va acudir utilitzar el meu corsé. El què fa el corsé es presionar-te i passar desaparcebut amagat sota la roba, és a dir, et crea una tensió i presió que et provoca un mal estar psicològic que només un mateix el sent, encanvi físicament es veu normal. Ets sents presoner, sense llibertat d'expressió.
A partir d'aquest moment vaig començar a treballar amb l'Aida Nacher per fer una fusió i evolució del seu treball i el meu.
Ella s'ha encarregat principalment amb la part teòrica i d'anàlizi i jo, enanvi, m'he encarregat més de l'instal·lació. El nostre projecte el vam començar a pertir de dos bassants, la primera es basava amb el tema “la roba ens oprimeix” i per altra banda voliem que intervingués l'bjecte del corsé. Bé, en la instal·lació final és va dur a terme a una columna de l'Espai d'Arts de la Roca Umbert de Granollers. Hi intervenien cordes, expresant el fet d'impotència i inmovilitat, les pedres, representant el pès de la roba i el corsé en sí que físicament i emoionalment et fa sentir presoner, per aquest motiu hem anomenat al projecte “Prigioneri”, és a dir, presoner traduït al Italià. Una de les parts de l'obra era un text en el qual explicava en primera persona el propi corsé com s'ha sentit al llarg de la convivència amb la persona que l'ha portat. El corsé en el qual ens hem basat és amb un corsé ortopèdic concretament el que jo personalment duc.

Superlative Praxis

Exposició a l'espai d'arts per Oriol Vilanova. Intenta expresar l'exageració, els rècords i l'absurd. Està formada per varies obres com ara el recull dels llibres de record guiness des del primer que es va editar fins a l'actualitat amb el què es pot observar l'evolució que ha adquirit el disseny de les portades. També hi ha unes postals que es veu l'absuditat a la competició per aconseguir ser el millor. Per altre banda tmbé hi trobem una de les obres composta pels superlatius anglesos amb les terminacions -est, fet amb una tela blanca i els superlatius estampats de color vermell formant una circumferència, simulant una bandera. A més a més podem trobar al mig de la sala dos tampons com a forma poètica de certificar l'exageració com un segell de certificat.
Cal destacar La Gran Risa un llibre escrit per l'artista a partir del llibre La Risa del filòsof Heri Bergson, basat en el què és còmic i irònic, investiga l'entorn del riure humà.