Basada en les memòries de Elliot Tiber, la comèdia està protagonitzada per Demetri Martin com a Elliot, un jove que va tenir un important paper involuntari perquè el Festival de Música i Art de Woodstock de 1969 fóra un esdeveniment històric. Elliot treballa com decorador en Greenwich Village, Nova York, va ser un dels primers activistes del moviment gai, però no ha aconseguit tallar els lligaments amb el negoci familiar, "El Monaco", un motel cutre situat en els muntis Catskills que els seus autoritaris pares, Jake i Sonia Teichberg, estan aconseguint enfonsar. En l'estiu de 1969, Elliot no té més remei que deixar Nova York i tornar al poble per a intentar salvar el motel, que està a punt de ser embargat per un banc. S'assabenta que l'Ajuntament del poble proper de Wallkill ha retirat el permís per a un festival de música, i flama al productor Michael Lang, de Woodstock Ventures, per a convèncer als promotors que poden quedar-se en el motel familiar. De passada, Elliot presenta a Lang al seu veí Max Yasgur, el propietari d'una granja lletera de 240 hectàrees de terreny. Els organitzadors de Woodstock no triguen a envair El Monaco para organitzar l'arribada del mig milió de persones que acudiria a les terres de Yasgur para participar en "els tres dies de pau i música en White Lake". Amb una mica d'ajuda dels seus amics, entre els quals està Devon, que encapçala una companyia de teatre; Billy, un veterà recien arribat de Vietnam, i Vilma, un ex mariner/militar transvestit, i amb certa oposició per part dels habitants del poble, entre els quals es troba el germà de Billy, Donen, Elliot participarà de tot cor en una experiència que va canviar la seva vida, va definir a tota una generació. Des de llavors la cultura popular mai va tornar a ser la mateixa.
OPINIÓ PERSONAL
A mi personalment aquesta pel·lícula m'ha ajudat per saber sobre fets històrics que només em sonaven i no en sabia res sobre ells. M'ha sigut curiosa perquè estava interessada en saber sobre aquell tema. Però se'm ha fet pesada.
jueves, 26 de noviembre de 2009
martes, 3 de noviembre de 2009
Imbric "Pep Duran"
Aquesta instal·lació està al Museu de Cardedeu, al Arxiu Tomàs Balvey.
Pep durant apart de realitzar exposicions en diverses instal·lacions amb les seves obres també construeix escenografies, és a dir, que al mateix temps també és escenògraf.
L'exposició s'acompanya d'un catàleg amb text d'Enrric Casasses i de la projecció d'un documental realitzat per RTVC el que si pot veure el procés de muntatge de l'exposició.
La proposta de Pep Duran pretén unir dos mons, el de l'artista i la seva obra, i el dels fabricants dels seus somnis i idees, els germans Castells, artífexs de moltes de les escenografies de l'artista. Al llarg del recorregut per l'exposició es poden descobrir algunes obres recents de Duran unides entre si per taulons, fustes, precinte, llàpis... construint una línia infinita amb la qual Pep enllaçava totes les obres exposades simbolitzant unió entre elles, donant a entendre que tot allò exposat era una obra continuada.
El projecte comporta la construcció d'un seguit de dispositius tridimensionals fets amb peces reutilitzades tant de escenografies que ell mateix ha realitzat, com de estris i objectes de cases properes a ell, o bé containers... i també extreu gran part de les fotografies d'un llibre antic seu. Tot això anteriorment havia tingut una altre vida. Cada obra que ell ha fet ha sigut adaptada a aquell espai en el que ha format la insatl·lació, diferent, única. Utilitza sobretot com a matèria prima la fusta. Expressa una realitat ambigua, ja que com bé em dit anteriorment cada una de les peçes exposades té una vida passada.
A un dels murs del museu s'imbrica amb una intervenció pictòrica dels germans Castells, és destaca per la forma que tenen de circumferència. El punt de partença, doncs, és emmetxar dos mons, dues maneres de construir, dues biografies. El treball del taller dels Castells com a metàfora dels constructors dels mons d'altres artistes, com a realitzadors d'allò somniat i dibuixat per Pep Duran, constatant una transmissió d'experiències. Els quadres estan considerats unes al·legories visuals.
L’exposició ha sigut muntada per el mateix artista Pep Duran amb l’ajuda dels seus ajudants. Com a anècdote: quan va acabar l'obra ens han comentat que és va l'esionar.
La tècnica que ha estat utilitzant és el "collage". Gràcies a ella ha pogut simbolitzar un emmetxament entre dos mons, el que podem percebre a primera vista i el que està allà però no ho podem percebre a simple vista. Estem parlant del món realista i el surrealista.
Pep Duran va dir al personal del museu una frase quan els estava explicant la seva exposició; "L'art no vol ometre respostes sinó causar preguntes".
La meva opinió sobre l’exposició del Pep Duran és:
Per a mi l'exposició es fàcil de concebre, i al mateix temps també et fa qüestionar un mun de preguntes. A mi personalment m'ha encantat la idea de la línea infinita, és una cosa original, simple i simbòlica al mateix temps. I també és curiosa la seva manera de construcció, m'agrada, és divertida.
Pep durant apart de realitzar exposicions en diverses instal·lacions amb les seves obres també construeix escenografies, és a dir, que al mateix temps també és escenògraf.
L'exposició s'acompanya d'un catàleg amb text d'Enrric Casasses i de la projecció d'un documental realitzat per RTVC el que si pot veure el procés de muntatge de l'exposició.
La proposta de Pep Duran pretén unir dos mons, el de l'artista i la seva obra, i el dels fabricants dels seus somnis i idees, els germans Castells, artífexs de moltes de les escenografies de l'artista. Al llarg del recorregut per l'exposició es poden descobrir algunes obres recents de Duran unides entre si per taulons, fustes, precinte, llàpis... construint una línia infinita amb la qual Pep enllaçava totes les obres exposades simbolitzant unió entre elles, donant a entendre que tot allò exposat era una obra continuada.
El projecte comporta la construcció d'un seguit de dispositius tridimensionals fets amb peces reutilitzades tant de escenografies que ell mateix ha realitzat, com de estris i objectes de cases properes a ell, o bé containers... i també extreu gran part de les fotografies d'un llibre antic seu. Tot això anteriorment havia tingut una altre vida. Cada obra que ell ha fet ha sigut adaptada a aquell espai en el que ha format la insatl·lació, diferent, única. Utilitza sobretot com a matèria prima la fusta. Expressa una realitat ambigua, ja que com bé em dit anteriorment cada una de les peçes exposades té una vida passada.
A un dels murs del museu s'imbrica amb una intervenció pictòrica dels germans Castells, és destaca per la forma que tenen de circumferència. El punt de partença, doncs, és emmetxar dos mons, dues maneres de construir, dues biografies. El treball del taller dels Castells com a metàfora dels constructors dels mons d'altres artistes, com a realitzadors d'allò somniat i dibuixat per Pep Duran, constatant una transmissió d'experiències. Els quadres estan considerats unes al·legories visuals.
L’exposició ha sigut muntada per el mateix artista Pep Duran amb l’ajuda dels seus ajudants. Com a anècdote: quan va acabar l'obra ens han comentat que és va l'esionar.
La tècnica que ha estat utilitzant és el "collage". Gràcies a ella ha pogut simbolitzar un emmetxament entre dos mons, el que podem percebre a primera vista i el que està allà però no ho podem percebre a simple vista. Estem parlant del món realista i el surrealista.
Pep Duran va dir al personal del museu una frase quan els estava explicant la seva exposició; "L'art no vol ometre respostes sinó causar preguntes".
La meva opinió sobre l’exposició del Pep Duran és:
Per a mi l'exposició es fàcil de concebre, i al mateix temps també et fa qüestionar un mun de preguntes. A mi personalment m'ha encantat la idea de la línea infinita, és una cosa original, simple i simbòlica al mateix temps. I també és curiosa la seva manera de construcció, m'agrada, és divertida.
lunes, 2 de noviembre de 2009
CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC
El seu objectiu és expressar la manera de veure el paisatge contemporani, la realitat, mitjançant els nous mecanismes, és a dir, definir la societat mitjançant el món virtual com ara internet o d'altres tecnologies.
És una instal·lació situada a l'espai d'arts de la Roca Umbert de Granollers.
Organitzada per Laura Plana Gracia (Barcelona,1982) ha fet Belles Arts.
Aquesta exposició és lliure, es a dir, no l'ha fet un sol artista sinó que hi ha participat varius artistes que ni tan sols han vist la exposició. En aquest cas els artistes són: Miquel Garcia( BArcelona,1975), Tjasa Kancler (MAribor-Eslovènia 1978), Perla Montenegro (Mèxic, 1980), Robin Rimbaud(Londres,1964) i Katarina Matiasek (Viena-Àustria). I un col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) format per Laia Sadurní (Barcelona,1973).
Aquesta exposició està formada per varies obres com ara:
*This World III: Mapes de Felicitat i Riquesa. Basada en la ironia, contrasta dos mapes, un de riquesa i l'altre de felicitat.
*ADU (beta) (2008) Acrònim de dades de l'univers, creixement en forma d'arbre.
*P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. planteja un model específic de comunicació i visualitsació de la informació predominants.
*Space translations (2006-2009). Transformació d'un espai en una imatge fotogràfica mitjançant els símbols.
*Island Playback (2005) Video de Katarina amb l'audio de Robin.
*Rotorrr desenvolupament de series de projectes i edicions basades en la cartografia.
És una instal·lació situada a l'espai d'arts de la Roca Umbert de Granollers.
Organitzada per Laura Plana Gracia (Barcelona,1982) ha fet Belles Arts.
Aquesta exposició és lliure, es a dir, no l'ha fet un sol artista sinó que hi ha participat varius artistes que ni tan sols han vist la exposició. En aquest cas els artistes són: Miquel Garcia( BArcelona,1975), Tjasa Kancler (MAribor-Eslovènia 1978), Perla Montenegro (Mèxic, 1980), Robin Rimbaud(Londres,1964) i Katarina Matiasek (Viena-Àustria). I un col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) format per Laia Sadurní (Barcelona,1973).
Aquesta exposició està formada per varies obres com ara:
*This World III: Mapes de Felicitat i Riquesa. Basada en la ironia, contrasta dos mapes, un de riquesa i l'altre de felicitat.
*ADU (beta) (2008) Acrònim de dades de l'univers, creixement en forma d'arbre.
*P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. planteja un model específic de comunicació i visualitsació de la informació predominants.
*Space translations (2006-2009). Transformació d'un espai en una imatge fotogràfica mitjançant els símbols.
*Island Playback (2005) Video de Katarina amb l'audio de Robin.
*Rotorrr desenvolupament de series de projectes i edicions basades en la cartografia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
