Entre la destresa i el desastre, vacca

Entre la destresa i el desastre

El Museu de Granollers ens va presentar un llibre de l'artista Vacca, en el què recull una àmplia mostra del seu treball artístic, d'entre la dive rsitat del qual sobresurt la creació d'obres sonores. Acompanyant la presentació del llibre, s'exposala peça sonora Vincenzo Succo Marconi.
Una oportunitat per apropar-se i conèixer l'univers creatiu d'aquest artista.

A mi personalment el què hem soggereix es que per a ell, tot l'univers surt del so, és un innotitzat i fascinat per la música i el so, i mitjllançant aquesta idelogia es basen totes les seves obres.

control càmera

He comprovat que en quanta més il·luminació el diafragma i la velocitat és major, més obert en el cas del diafragma i més ràpid l'obturador.

El número f representa la lluminositat màxima d'un objectiu, a partir d'aquí els altres números són fraccionaris, o sigui que com més gran sigui el número menys llum entrarà.

Un parell de les imatges, estan en moviment, en les quals la velocitat va ser tan ràpida que va fer que no es vegi borrosa.

Si suposem una exposició ideal en la qual el diafragma està a f8 i la velocitat a 125 si anem movent una de les dues mesures l'altra també haurà de variar:

DIAFRAGMA	f 2	f 4	f 5,6	f 8	f 11	f 16	f 22
OBTURADOR	1000	500	250	125	60	30	15

Fundació Tàpies

Per una banda vam anar a veure l'exposició d'obres d'Antonio Tàpies i per l'altre la de l'Anna maria Maiolino.

LA COL·LECCIÓ D'ANTONI TÀPIES

Està formada per una selecció d'obres de l'Antoni Tàpies les qual obeeixen un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l'actualitat. Allà vam podem veure els diferents moments creatius de l'artista, l'evolució de tipologies, tècniques i materials. Podem observar-hi en quins contextos estaven fetes ja que expressava tensió i colors foscos en quan tractava de la guerra, i més endevant, quan ja l'havia superat l'estil éra més fluit, amb colors més clars, solía utilitzar colors càlids, marronosos i fins i tot algun taronjat.

Les obres que hi podem trobar són:

Dues figures (1947)

Parafaragamus (1949)

Dibuix a la cera I (1946)

Dibuix a la cera II (1946)

Dibuix a la cera III (1946)

Cap i bandera (1946)

Ocre-gris sobre marró (1962)

Gran matèria amb papers laterals (1963)

Si T (1979)

Tassa i pot de te (1979)

Engolat sobre paper(1979)

Sumi-e (1980)

Empremta de cisella (1980)

Rectes gofrades (1980)

Gotes negres (1983)

Roda-Mandala (1979)

Tres peus (1981)

Silueta de cadira (1978)

Urbilder (1988)

Rentamans i llibres ( 1987)

Trio (1994)

Dues formes (1999)

Petjades (1995)

ANNA MARIA MAIOLINO

Aquesta exposició fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino (Scalea, 1942), prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions.
L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.

Aspectes característics:

-juga amb els buits i en resaltar les formes

-Apareix el fang a la seva vida després de la separació amb el seu marit i torna a Brasil.

-El fil = unió

mariscal a la pedrera

Està situada a un dels pisos de la pedrera, sedida per una família humil, amb la bona intenció de deixar-li fer aquesta exposició dels seus treballs a un lloc tan enrriquidor com aquell..

Mariscal mostra una selecció de treballs realitzats durant al llarg de quranta anys, els vint últims acompanyat amb l'estudio Mariscal. En aquesta exposició lObra Social de CatalunyaCaixa vol submergir l'espectador en el món multidisciplinari de la "factoria" Mariscal, per introduir-ho al cor del seu procés creatiu i fer-li percebnre, a traés de la seva experiència, l'impuls vital que genera l'activitat d'en Javier Mariscal i el seu equip.

Per expresar i explicar tot el treball s'han organitzat en sis espais diferents.

Cadascún d'ells agrupa una sèrie d'obres que aporten claus sobre les seves constants creatives; les quals mostren el seu llenguatge, la seva metodologia, el caràcter del seu treball, les seves intencions i actituds, així com les últimes disciplines que ha treballat.

El recorregut lineal i en cercle de la sala permet ordenar el discus i visitar-la com si fós una atracció de fira.

En primer lloc trobem els esbossos inicials, col·locats en totes les parets i penjats com estalactites, com si ens endinssessim en una cova. A continuació ens trobem amb lletres i tipus, més endevant amb la gràfica al carrer, actituts i intencions, i poesies visuals. Finalment, per acabar, amb el cinema i escenografia(animació, ficcióarquitectura,bandes sonores...).

cartell nadal 9 nou

La idea principal a representar és oferir l'any 2011.
Moltes maneres diferents de representar-ho s'em van acudir abans de la definitiva com ara; nen oferint-lo, gallina ponent l'ou que fos l'any 11... finalment vaig escollir el caga tió, ja que és una tradició potent de Catalunya, tothom la coneix , i com que el diari es publica a Catalunya vaig pensar que era l'ideal.
Vaig probar diferents maneres de presentar-lo, utilitzant la tècnica de fotomuntatge a partir de fotografies però no hem va satisfer el resultat i vaig obtar per treballar a sobre d'una base feta manualment, primer vaig fer colaix i en acabat dibuix.
El resultat final va ser amb una base de dibuix del caga tió retocat amb el photoshop.

ALGUNES PROVES:

Comentari la película Blowup

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA

Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula

Aquesta película tracte de la vida d'un fotograf famós, com viu, com tracte a la gent, com vesteix, com treballa, què li agrada...

Un dels personatges que hi intervené és un noia molt maca físicament en la que el protagonista se la troba en un parc fastejant amb la seva parella com dos enamorats fent tonteries i rient, ballant i jugant, i ell va aprofitar per fer-li's un repotatge. En quan ella se'n va adona va anar directe cap a ell, corrents i li esbroncà. Aquella mateixa tarda es presenta a casa seva demanant-li les fotos. Bé, d'aquesta noia podem dir que atrau al protagonista físicament, atractiva, té una bona figura com per fer de model. Oferia el seu cos a canvi d'aquelles fotografies, és a dir, té un caràcter impulsiu., que també ho podem veure en quan li intenta treure la càmera en el primer moment al parc mossegant-li la mà. S'expressa de manera molt provocativa amb intencions d'engany cap al protagonista. Jo penso que amb l'aparició d'aquest personatge vol transmetre'ns circumstàncies en què es troba, que també és una feina de cert rísc. Aquesta noia ens pot recordar a la típica noia deseperada per complir el que vol i quan vol, a l'instant i de qualsevol manera.

En aquesta película la càmera sempre va derere del protagonista, com si el persseguissim. La història transcorre en un mateix dia, hi es molt detallada, per tant passa el temps molt lentament. Sempre utilitzen els mateixos plans, majoritariament el mitjà per enfocar als personatges i plà generals al començar les escenes.

Hi intervé una banda sonora amb certa importància, simulant els pensaments i sensacions propi protagonista, és d'un volum sonor fliux, que sense enterar.te l'estàs escoltant.

Les tres escènes que m'han semblat més caracteritzants ha sigut en primer lloc quan es troba la seva dona amb un altre home al llit i ni si muta. L'altre quan està fent fotografies a unes models la manera com les tracte. I finalment, en ultim lloc, quan té dues jovenetes per que li fàcin fotos i les despulla tot jugant.



Al llarg de la pel·lícula apareixen referències i altres mitjans artístics, ja que Haneke volia transmetre de manera subliminal missatges de l'època, en que aquell moment molt innovadors. Per exemple la performance d'uns mimos.

La película comença amb la performance d'uns nois amb la cara pintada de blanc i acaba sense cap final amb un desenvolupament d'una conclusió, és a dir, amb un final obert, que et quedes amb la incògnita d'algo que et sorprengui.

La manera de com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix a la ciutat de París només reflexa a una part minoritària de la població, com serien gent benestant. Però ja és tracte d'això perquè el protagonista és el context on es situa. Tot i això, la lluminositat i la manera, la vestimenta i la moda de com viuen penso que es encertada de París.

exercici de comparar el disseny de dues portades de revistes

1. 2.

1.

Capçalera

Es situa a la part superior del suport, amb un tamany que ocupa una cinquena part de l’espai. Això sí, ens crea l’efecte de que queda per darrere de la imatge ja que es tapada una part de les lletres centrals per un troç de la muntanya, tot i així és pot llegir sense cap inconvenient. És de color negre i envoltat per un marc gràfic típic de tots els models de la revista, el qual té una emmarca la tipografia de la capçelera amb una línea blava per dos costats i al vèrtex que compartiesen les dues línies no existeix, sinó que estan unides per una circumferència tangent entre elles.

-Tipografia dels titulars

Simple, Gruixuda i amb els extrems tallats (amb angles). Juga amb el tamany, colors blanc i negre.

-Ordenació del text

Està distribuït per la part inferior principalment tota la informació, amb l’excepció d’alguna novetat que la posen diferent par destacar amb una rodoneta central a la part dreta.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada

Hi ha una imatge natural principal, en aquest cas d’un paisatge d’alta muntanya amb tres excursionistes a la part central, que és localitza al centre del supot guanyant tota la comunicació visual. Per altre banda, podem distingir tres parts diferencials amb els colors, començant per dalt és de fons blanc, més avall, al mig, és ocupat per la fotografia en escala de grisos, i finalment, la part inferior amb requadres taronjosos.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina-Elements que destaquen

Es una lectura ordenada per un ordre, vertical, és a dir, de dalt a baix. Començem per la capçelera, observem la imatge i finalment a la part inferior ens fixem en els requadrets on hi ha els punts de contingut.

2.

Capçalera

Es situa a la part superior del suport, amb un tamany que ocupa un terç de l’espai. Això sí, ens crea l’efecte de que queda per derrere de la imatge tapant alguna part de les lletres centrals, tot i així és pot llegar sense cap inconvenient.

-Tipografia dels titulars

Simple, prima i amb els extrems tallats (amb angles). Juga amb el tamany, color I espais entre paraules.

-Ordenació del text

Està distribuit pels voltants de la imatge, tant pels costats com fins i tot a les parts superiors I inferiors.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada

Hi ha una imatge principal, en aquest cas una dona model posant, que és localitza al centre del supot.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina-Elements que destaquen

D’esquerra a dreta en forma de cercle, donant rellevancia amb les tonalitats rosades i en negreta.

Proves logo i finals "Arts Bellera"

L’associació Arts Bellera s’ha creat aquest curs, ajuntarnt-se el departament de música, plàstica, audiovisual(multimèdia), i l’escènic(teatre). Des d’aquest nou departament, el resultat d’una fusió entre ells, necessiten un logotip que els representi. Per aquest motiu, ens han encarregat als alumnes de segon de batxillerat que el féssim. I aquí, a continuació us puc ensenyar algunes de les ressenyes obtingudes.

Bé, la meva idea principal és utilitzar l’ico

na d’un botó i complementar-ho amb les inicials, el nom del departament o bé els què el componen per tal de manifestar el

tema. El botó, com un símbol de unió i manufacturaciói al mateix temps té una forma simple i directe visualment. La barreja de tonalitat de blaus representant la fusió, i per altre banda el blau realista expresant seriedat i formalitat.

Finals

formes A i B= Arts Bellera

els quatre colors que s'hi distingeixen= 4 departaments

Proves

Presentació

Obro temporada 10/11,

amb un petit canvi, ordenat des de diferent assignatura, la de fonaments del dissseny.

Artistes

Obra de Sylvie
Cindy Sherman

portada de la performance (Dora García)

Sylvie Fleury

Treballa amb la roba expressant el consumisme i el luxe representant els objectes de tamany gegant, també modifica logotips de marques conegudes per manifestar-se.

Cindy Sherman

Intena representar la imatge d'una dona durant les fases de l'etapa de la metamorfisis, en feia fotografies molts semblants a fotogrames, per no dir identiques, sent ella físicament la protagonista de les fotografies representant altres dones. Per fer-les necessita la construcció d'una escenografia, tenir una actitud i un vestuari. Moltes vegades feia performance davant de la càmera ja que s'havia introduït en el paper. Ha sigut influenciàda per la televisió desde la seva infància. La seva primera idea era formar postals, les tipiques que es venen al quiosc, i més endevant el què va sorgir va ser la creació de històries dintre de la fotografia, mai ha pensat de construïr-ne una seqüència, el que si que és fa es un guió i el representa.

Dora García

S'ha introduït en el món de l'art gràcies al projecte "heartbeaters", és a dir, construcció d'una ficció , escolten els batecs del seus cors. El resultat del projecte ha sigut un hipertext i 6 fotografies.

PROCÉS D'EVOLUCIÓ DEL PROJECTE TURBINEGENERATION

MITJES

Tot va començar amb la frase "cames de colors". Amb aquesta frase em van passar varies idees pèl cap, em vaig centrar per qüestions estètiques amb mitjes de diferents colors i dissenys. Amb elles vaig fer un reportatge fotogràfic a espais i posicions diferents. Per altre banda també vaig intentar fer un stopmotion baixant per les escales i que cada passa canvies els colors de les cames però el resultat no em va agradar. En aquell moment vaig decidir realitzar el projecte a l'entorn de les imatges del reportatge. Una possibilitat era fer una pencarta/cartell inmens en el què dintre del qual hi estigués introduït tot el reportatge amb petites imatges i al allunyar-te és pogués visualitzar una imatge general.
Amb això volia representar que amb simples canvis de colors i postures diferents canvia totalment el nostre físic de manera radical. Per voler tapar-nos les nostres cames i passar desapercebudes el què acaba causant es el contrari, que resaltin visualment i tothom s'hi fixi.
De cop i volta s'em va acudir utilitzar el meu corsé. El què fa el corsé es presionar-te i passar desaparcebut amagat sota la roba, és a dir, et crea una tensió i presió que et provoca un mal estar psicològic que només un mateix el sent, encanvi físicament es veu normal. Ets sents presoner, sense llibertat d'expressió.
A partir d'aquest moment vaig començar a treballar amb l'Aida Nacher per fer una fusió i evolució del seu treball i el meu.
Ella s'ha encarregat principalment amb la part teòrica i d'anàlizi i jo, enanvi, m'he encarregat més de l'instal·lació. El nostre projecte el vam començar a pertir de dos bassants, la primera es basava amb el tema “la roba ens oprimeix” i per altra banda voliem que intervingués l'bjecte del corsé. Bé, en la instal·lació final és va dur a terme a una columna de l'Espai d'Arts de la Roca Umbert de Granollers. Hi intervenien cordes, expresant el fet d'impotència i inmovilitat, les pedres, representant el pès de la roba i el corsé en sí que físicament i emoionalment et fa sentir presoner, per aquest motiu hem anomenat al projecte “Prigioneri”, és a dir, presoner traduït al Italià. Una de les parts de l'obra era un text en el qual explicava en primera persona el propi corsé com s'ha sentit al llarg de la convivència amb la persona que l'ha portat. El corsé en el qual ens hem basat és amb un corsé ortopèdic concretament el que jo personalment duc.

Superlative Praxis

Exposició a l'espai d'arts per Oriol Vilanova. Intenta expresar l'exageració, els rècords i l'absurd. Està formada per varies obres com ara el recull dels llibres de record guiness des del primer que es va editar fins a l'actualitat amb el què es pot observar l'evolució que ha adquirit el disseny de les portades. També hi ha unes postals que es veu l'absuditat a la competició per aconseguir ser el millor. Per altre banda tmbé hi trobem una de les obres composta pels superlatius anglesos amb les terminacions -est, fet amb una tela blanca i els superlatius estampats de color vermell formant una circumferència, simulant una bandera. A més a més podem trobar al mig de la sala dos tampons com a forma poètica de certificar l'exageració com un segell de certificat.
Cal destacar La Gran Risa un llibre escrit per l'artista a partir del llibre La Risa del filòsof Heri Bergson, basat en el què és còmic i irònic, investiga l'entorn del riure humà.

Cartell de la fira de Sant Ponç

He utilitzat novament la tècnica del fotomuntatge. Gràcies a una fotografia dels pots de mel enfocada amb un mitg picat i la incorporació de un fons i de unes lletres creades amb el photoshop.

Els mons de Coraline

Pel·lícula d'animació stop-motion, dirigida per Henry Selick basada en l'obra novelista Neil Gaiman. Està rodada en estenoscòpia 3D, és la primera pel·lícula que ha utilitzat aquest sistema.
Coralaine és una nena de 13 anys qua s'acaba de traslladar de casa, a la nova casa hi descobreix una porta secreta, que de dia hi ha un mur i a la nit gràcies a uns ratolins descobreix que hi ha un camí secret que va a parar a una casa en la que hi viu la seva família perfecte, però més endevant va adonar-se de que aquella família que vivia en un món paral·lel era diabòlica, hi passa un mun d'aventures al principi bones i més endevan és converteixen en un mal son, la segona família la volien fer presonera, i tot acaba quan jugant a un joc la coraline guanya però la segona mare fa trampes i no li deixa emportar-se als seus pares q estaven presoners, i per casualitat Coaline es va enportar una bola que en el seu interior hi havien els seus pares, és a dir, acaba amb un final feliç´.

Personalment em va encantar, és nota que hi a un inmens treball al redere i l'argument està força bé. Transmet endinsar-te i submergirte en el món de la fantesia, és com si tu mateix formessis part de la pal·lícula, com si fóssis un personatge.

Això és ritme

És un docmental que el vam veure a una sala de la Roca Umber, tractava d'un projecte que movia 250 alumnes per fer una coreografía conjunta. Finalment és va aconseguir la coreografia innovadora de Igor Stravinski, ideada pel director de l'orquesta Filharmònica de Berlín, Sir Simon Rattle. Hi havia alumnes prfessionals, ballarins, i per altra banda també hi havia alumnes que no en sabien re, i a més eren d'una escola de baix nivell escolar. Al documental reflexa tot tipo d'anècdotes fins arribar al resultat, tot el treball realitzat, el temps emprat...
Fóu rodat desde Septembre de 2002 fins al Febrer de 2003, dirigit per Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansh. Ha obtingut un resultat espectacular.

Aparador Diesel

L'aparador del diesel situat a una cantonada del passeig de gràcia de barcelona, està basat en gran part del espot publicitari "be stupid" inscrit en grans cartells per banda i banda de l'aparador, ja que participen al concurs de Diesel Wall, que el seu ultim objectiu és la creació d'un diàleg entre espai privat de galerias i institucions i el espai obert de la ciutat per reavilitzar i recarregar d'energia positiva els ambients urbans, els guanyadors són seleccionats per a decorar cada Diesel Wall, és així com la meitat de l'aparador el destinen a aquets cartells. N'està plè de dissenys d'imatges, però solament hi ha 2 parts del aparador que exposa la roba directament, una mitjançant els maniquis, de manera tradicional amb el seu estil de roba extremada, i l'altre part amb una estanteria blanca dividida en quadres, i a cada un d'ells hi ha distribuida la roba per colors.

Nou i vell del recorregut

La part més nova del meu recorregut és l'interior de la Roca humbert, gràcies a la seva reforma ja que la seva estructura és antiquíssima provinent d'una antigua fàbrica tèxtil.


I per altre banda, cada vegada que baixo del tren passo per un camí en el què els seus costats estàn plens de deixalles, però cal destacar una casa que es molt vella.

Excursió al Macba

A- White shirt for Mallamé

B- Aligment series: Palm Tree (with girl)

Vam dividir la excursió en tres parts:

1. Activitat amb el Howard
2. Exposició A través del bosc (Rodney Graham)
3. Exposició Pura bellesa (John Baldessari)

1.Amb el Howard el què vam fer va ser una performance. A una salta del macba vam poguer ser artistes durant un dia, ens va propasar de transformar la sala en una obra d’art en la que s’hi representés el nostre camí diari, es a dir, el itinerari de casa al institut. Com a material ens va donar cintes adhesives de diferents colors, retoladors permanents també de varius colors, gomets de diverses formes i colors, tisores, cartró i pòsits, a més a més nosaltres podíem afegir qualsevol altre material. I així va ser, vam començar fent l’institut com a punt referent i a partir d’aquí cadascú va incorporar la seva trajectòria desde casa seva. Finalment va quedar una cosa espectacular! Personalment erm va agradar l’experiència de treballar directamente amb un artista, i per altra banda també el fet de realitzar amb simples materials una gran obra.

(foto de carla bufí)

2.L’exposició “a través del bosc” de l’artista Rodney Graham el qual examina l’evolució de la seva complexa obra artística, inicialment es basa en l’adaptació de models literaris i va ser influïda per l’art conceptual dels anys setanta. Nascut a Abbotsford (Colòmbia Britànica) el 1949. Ha estudiat història de l’art, antropologia i literatura Anglesa i Francesa.

D’aquesta exposició vull destacar l’obra White shirt for Mallarmé. Feta a la primavera de 1993 a Brusel·les. La podríem descriure com a un full de paper de seda i una paleta blanca d’aquarel·les feta a mà, retallada per tots dos costats, en els quals és pot llegir, quan superposem les dues peces, el dimoni de l’antologia, un poema en prosa de Stéphane Mallarmé traduït del francès i amb lletra d’imprempta. El full de paper de seda i la paleta d’aquarel·les són dins d’una camisa blanca de cotó ben doblegada. Aquesta camisa és presenta dins d’una capça de cartró amb frontises al costat esquerre, folrrada per fora amb paper japonès negre i per dintre amb cartró vitel·la del mateix color. Una cinta negre de cotó, fixada al costat de les frontisses per mitjà d’un cargol petit amb el cap negre que permet tancar la capça fent-li un nus. La capça també porta enganxada una etiqueta de paper blanc amb els noms dels artistes, el títol de l’obra i el nombre d’exemplars amb lletra d’impremta i envoltats per una fina sanafeta de color negre. D’aquesta obra se’n va fer una edició de vint-i-un exemplars numerats a mà del 1 al 21. La que està exposada és la numero 8. M’ha agradat la seva composició, simple, elegant i original, per aquest motiu la he escollit.

3.L’exposició “Pura Bellesa” tracte de obres realitzades per John Baldessari. Comença amb obres de pintures dels anys seixanta fins a les imatges amb el seuenfocament inquisitiu de la creació artística. Ell va néixer el 1931 a National City (California), és un dels artistes que ha desfilat les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.

L’obra que he escollit ha sigut “Alignment Series: Palm Tree (with girl)” 24 fotografies blanc i negre sobre cartró museu, encuadrada dins d’un marc rectangular, prim i llargarut compost per aquestes 24 imatges, les quals representaven una palmera, que hi havia una noia al costat, amb una deformació de desproporcions.

Destacant que Rodney és totalment lliure de disfrassar-se i apropiar-se dels accessoris necessaris perquè la seva transformació sigui absoluta, es a dir, sembla com si aquest moment les disfresses i el maquillatge Rodney hagi trobat una escletxa o un punt de ruptura en la forma habitual de procedir i que és en aquesta escletxa que és produeix la seva màgia.

Comparació i Opinió de dissenys de pàg.web

El que ens han proposat és el següent, que comparem 2 pàgines webs el seu disseny, una d'elles q ens agradi i l'altre no, i argumentar-ho.

Bé, jo he escollit la pàgina de la roscalleda i la de marca.com.

La de la roscalleda la trobo més acollidora, amb alguna animació i amb una bonica presentació, bona copatibilitats amb els colors, entren a la vista i es pot llegir amb claredad.

En canvi la de marca.com per començar tinvadeix de publicitat només entrar-hi, la informació està concentrada en la pàgina principal, la convinació de colors és pèssima, tot i que per la part de l'estructura no ens podem queixar, vull dir, que hi ha un ordre per si has de buscar algo (tenis, futbol... tipos d'equips...).

Projecte Guarderia

Aquest projecte tractava de celebrar el tancament de la guarderia durant una temporada, de manera que tots els infants intervinguessin en la festa, i van demanar-nos ( als alumnes del Bellera) si podriem donar-lis un cop de mà.

Els plàstics vam crear un mun de projectes, però tan sols en van acceptar dos, ja que tots els projectes que haviem plantejat els infants eren tan petits que era impossible que els poguessin realitzar. El resultat final va ser una obra teatral fets pels escènics amb la que intervenien teles grans de colors, confeti, globos i la pintura al final, amb la que tots vam gaudir pintant tot el què ens vingués de gust pintar. La imatge mostra una part del recinte de la guarderia pintat, no tan sols vam pintar estructures rigides, sinó que també vàrem pintar-nos entre nosaltres.

Va ser una experiència molt maca en la que vaig disfrutar molt compartint moments no només amb els de la classe sinó també amb altres persones i en un espai fora de l'aula.

Mirosaw Balka

Mirosaw Balka (1958-), nascut a Varsòvia, és un pintor polonès contemporani famós i escultor. Balka es graduat a l'Acadèmia de Varsòvia de Belles Arts (1985).
Les exposicions de Balka apareixen a llocs com ara: al Museu Nacional d'Art a Osaka, el Japó; el Museu de Müller de Kröller a Otterlo, els Països Baixos;la Galeria Zacheta d'Art Contemporani, Varsòvia; el Museu Stedelijk voor Actuele Kunst (SMAK) a Ghent, Bèlgica; Arts Contemporànies Dundee a Escòcia; i la Galeria Douglas Hyde a Dublín, Ireland.
Els seus treballs previs inclouen una escultura anomenada 480x10x10 (1990) i una instal·lació anomenada Oasi (C.D.F.) (1989).
Al 2009, Balka instal·là la 10a comissió de Sèrie Unipalanca per la sala de Turbina de la Tate Modern, que s'obrí el 13 d'octubre, de 2009.

Art loves

Aquí presento un dels meus recons de casa, la berana de l'escala. Aquest treball l'he fet per la mireia saladrigas ja que ens ho va demanar per duur a terme un dels seus projectes.

Perquè la trobo artística?, primerament perquè està feta a mà per un ferrer, s'ha adaptat a les dimensions i circumbstàncies del seu context donant-li forma i armonia. Per altre banda també perquè hi ha un record,unes emocions, sensacions i sentiments al rederre, per l'escala han passat moments i persones importants, amics, familiars... que m'hi fa recordar. I per descomptat també em dona seguretat, i la trobo elegant.