disseny caràtula CD

Proposta pel CD del CEIP Perantón de Granollers.





Portada

Contraportada

EXERCICI PREMIS DELTA

QUÈ SÓN ELS PREMIS DELTA?

Superada ja la trentena de convocatòries, els Premis Delta són avui el millor referent a tot Espanya de l'estat del disseny industrial, gràcies al nivell i la qualitat de les peces que, cada dos anys, opten a aconseguir el preuat Delta d'Or o algun Delta de Plata atorgats per un jurat d'experts i professionals. Max Bill, Javier Carbajal, Franco Albini, Ettore Sottsass, Gae Aulenti, Jean Baudrillard, Alvaro Siza, Rafael Moneo, Gui Bonsiepe, Antonio Fernández Alba, Dieter Rams, Alessandro Mendini i Ingo Maurer són alguns dels noms que han passat pel jurat dels Delta.
Peces de dissenyadors espanyols per a qualsevol empresa, nacional o forana, i les de dissenyadors estrangers de les quals una firma espanyola tingui l'exclusiva de producció poden optar als premis presentant les seves candidatures o bé per invitació del FAD(foment de les arts del disseny). A l'extensa llista de guardonats d'aquestes trenta edicions, es troben noms de professionals i creacions, com ara Miguel Milà i el llum de peu T.M.C.; André Ricard i el cendrer Copenhaguen; Leopoldo Milà i la motocicleta Cota 247, o Òscar Tusquets i Lluís Clotet i la prestatgeria Hialina. Malgrat que avui té caràcter biennal, els Premis Delta es van concedir anualment fins al 1993, amb el parèntesi dels anys 1971-73 i 1982, 1983 i 1985, en els quals no es van atorgar. Una de les fites dels premis va ser la celebració del XXV aniversari, l'any 1986, ocasió per a la qual es va editar un llibre commemoratiu.

(www.delta-awards.com)


QUÈ ES LA "FAD" I QUINES CATEGORIES HI HA?

El Foment de les Arts i del Disseny és una associació privada, independent i sense ànim de lucre, que té l'objectiu de promoure el disseny i l'arquitectura dins la vida cultural i econòmica del país. El FAD s'articula a través de sis associacions que representen les diferents disciplines del disseny:
ADI-FAD (disseny industrial)
ADG-FAD (disseny gràfic i comunicació visual)
ARQUIN-FAD (arquitectura i interiorisme)
A-FAD (art i artesania)
ORFEBRES-FAD (joieria contemporània)
MODA-FAD (imatge i moda)

Fundat l'any 1903, el FAD s'ha convertit en el primer centre de referència del disseny i l'arquitectura a Catalunya i Espanya gràcies a la seva constant tasca de promoció de la cultura creativa a través d'exposicions, xerrades professionals, premis i esdeveniments.



Sel.lecciona tres objectes de la exposició PREMIS DELTA, 50 anys amb el disseny.Fes una descripció completa de cada objecte: autor, any, categoria, descripció, funcionalitat, forma, material, característiques físiques, relació preu-qualitat...

1.Cadira trampolín
1986 Delta de Plata
Javier Mariscal amb Pepe Cortés
Akaba S.A

2.Paraigüer Barcelonès
1991 Delta de Plata
Pep Bonet
B.D. Ediciones de diseño S.A.

3.Maquineta d'afeitar Filomatic
1968 Delta d'Or
Esteve Agulló, Álvaro Martínez Costa
Indústrias Bassat S.A.

Compara'l amb algun altre disseny del mateix objecte.

1.

2.

3.

Excurció CURTS + PALAU ROBERT

Pel que fa els curts em van sorpendre molt positivament tots.

Faré una pinzellada d'alguns d'ells:

1. LA HISTORIA DE SIEMPRE
És molt maco aquest del autocar, ja que és simple de decorats i vestuari. És fonamenta amb la idea que volia representar i expressar, és bàsica per a aquest curt, veiem que part dels plans són de les expresions i reaccions dels passetgers per tal de de donar la sensassió de diferents maneres de respondre en un mateix missatge, i també, el que es pot arribar a aconseguir sense tenir ni un putu duro i una gran guió.

2.Per la gent més emocional arriba a transmetre molt patiment el curt on hi apareix la mare drogadicta i els problemes que arriba a tenir, encara que lluita fins al final. Basada en fets reals.

3.El d'aspecte indi hi ha un treball derrere inmens per aconseguir aquell context, personatges i context en concret, tot per tranmetre la gran idea de que l'aigua és una font d'energia encara millor que el propi aliment tant costós de aconseguir en aquell lloc.

4.PADRE MODELO
Basat en problemes que existeixen en la realitat, a la vida quotidiana, el "bulling" i el tractament d'uns pares divorciats, quin és el comportament de cadaun (pare i mare) davant el seu fill.





Per altra banda, en el Palau Robert hi havien exposats els premis Delta premiats dels últims 50 anys (1960-2010).
On s'hi pot veure la grandíssima evolució que hi ha hagut durant els derrers anys en la industria Catalana.
Desde els primers electrodomèstics fins als últims dissenys per estalviar energia i d'aspectes originals en el disseny.

Prova selectivitat audiovisuals

SERIE 1

OPCIÓ A

1.1 Enfocar: canvi de lents

Enquadrar: vertical horitzontal.

1.2. És l’espai buit que hi ha al fotograma que et diu on és.

1.3. Dispositiu que girant l’objectiu pots apropar o allunyar l’escena.

2.1.

2.2. Ràcord: errors de les pel·lícules on al tornar a gravar una escena hi ha una petita modificació vers a la inicial.

Salt d’eix: efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d’acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans.

OPCIÓ B

Composició: efecte de l’eix de simetria

Complicitat: ondulació de la paret i la seva construcció.

Plans: difícilment podem saber quin pla és ja que no hi apareix cap personatge, però podem distingir que esta lleugerament inclinat fent un contrapicat.

Angle: el fotògraf està situat des de l’esquerre.

Textura: Per una banda hi ha el terra i el cèl és simple, sense textura, i el mur té un gran contrast en el totxo i les seves escletxes. Blanc i negre.

Il·luminació: Imatge feta de dia, llum del migdia, amb molta llum, la obertura del diafragma ha de ser petita, no massa gran, amb un alt contrast.

SERIE 4

OPCIÓ 1

1.1

Jpg: no es pot modificar ja que queden totes les capes unificades.

Gif: dibuixos o imatges que creen un moviment senzill.

Tif: ocupen menys i té poca qualitat

1.2

Ull de peix: 4

Gran angular: 3

Objectiu normal: 1

Teleobjectiu: 2

1.3

Et permet enviar la fotografia de manera ràpida perquè ocupen poc espai de la memòria cosa que permet tenir més espai lliure per emmagatzemar més documents.

2.1

F1: primer plà

F2: segon plà

2.2

Flashback: des de un punt del present es torna al passat, per exemple, amb un record del personatge.

La càmera s’aporopa al personatge, i difuminant l aimatge fins que aparegui el record.

2.3

El gènere cinematogràfic és el tema general de la pel·lícula que ens permet classificar-la per exemple, ciència ficció, terror, tragèdia, animació, històrica...

OPCIÓ 2

2.1

Pla picat: el que mira un espectador que està a les grades més allunyades.

Pla contrapicat: com mira el futbolista a la gent.

Contraplà: la mirada del porter.

2.2

1-Fosa de negre o blanc.

2-Barrido.

3-Superposició de capes.

2.3

La pilota esta girada per una altre vegada.

Hi ha gent a la grada com a públic.

Està un metre desplaçat vers a la primera

SERIE 5

EXERCICI 1

1.1

Chroma key: tècnica audiovisual utilitzada a la televisió tant sigui cinema o programa, tracte d’un fons d’un únic color en el que si projecte el paisatge que volen.

1.2

Fosa: passa a un color, a blanc o negre.

Encadenat: talla la imatge.

1.3

Televisió interactiva:

EXERCICI 2

2.1

-Des de la cara fins al braç.

-Imatge en blanc i negre i les mans en moviment, no són nítides.

-Textures: cortines, la roba...

2.2

Amb càmera de plaques i trípode.

Aquesta fotografia esta feta amb fotomuntatge de negatius.

Ampliadora per fer fotumuntatge.SERIE 1

OPCIÓ A

1.1 Enfocar: canvi de lents

Enquadrar: vertical horitzontal.

1.2. És l’espai buit que hi ha al fotograma que et diu on és.

1.3. Dispositiu que girant l’objectiu pots apropar o allunyar l’escena.

2.1.

2.2. Ràcord: errors de les pel·lícules on al tornar a gravar una escena hi ha una petita modificació vers a la inicial.

Salt d’eix: efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d’acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans.

OPCIÓ B

Composició: efecte de l’eix de simetria

Complicitat: ondulació de la paret i la seva construcció.

Plans: difícilment podem saber quin pla és ja que no hi apareix cap personatge, però podem distingir que esta lleugerament inclinat fent un contrapicat.

Angle: el fotògraf està situat des de l’esquerre.

Textura: Per una banda hi ha el terra i el cèl és simple, sense textura, i el mur té un gran contrast en el totxo i les seves escletxes. Blanc i negre.

Il·luminació: Imatge feta de dia, llum del migdia, amb molta llum, la obertura del diafragma ha de ser petita, no massa gran, amb un alt contrast.

SERIE 4

OPCIÓ 1

1.1

Jpg: no es pot modificar ja que queden totes les capes unificades.

Gif: dibuixos o imatges que creen un moviment senzill.

Tif: ocupen menys i té poca qualitat

1.2

Ull de peix: 4

Gran angular: 3

Objectiu normal: 1

Teleobjectiu: 2

1.3

Et permet enviar la fotografia de manera ràpida perquè ocupen poc espai de la memòria cosa que permet tenir més espai lliure per emmagatzemar més documents.

2.1

F1: primer plà

F2: segon plà

2.2

Flashback: des de un punt del present es torna al passat, per exemple, amb un record del personatge.

La càmera s’aporopa al personatge, i difuminant l aimatge fins que aparegui el record.

2.3

El gènere cinematogràfic és el tema general de la pel·lícula que ens permet classificar-la per exemple, ciència ficció, terror, tragèdia, animació, històrica...

OPCIÓ 2

2.1

Pla picat: el que mira un espectador que està a les grades més allunyades.

Pla contrapicat: com mira el futbolista a la gent.

Contraplà: la mirada del porter.

2.2

1-Fosa de negre o blanc.

2-Barrido.

3-Superposició de capes.

2.3

La pilota esta girada per una altre vegada.

Hi ha gent a la grada com a públic.

Està un metre desplaçat vers a la primera

SERIE 5

EXERCICI 1

1.1

Chroma key: tècnica audiovisual utilitzada a la televisió tant sigui cinema o programa, tracte d’un fons d’un únic color en el que si projecte el paisatge que volen.

1.2

Fosa: passa a un color, a blanc o negre.

Encadenat: talla la imatge.

1.3

Televisió interactiva:

EXERCICI 2

2.1

-Des de la cara fins al braç.

-Imatge en blanc i negre i les mans en moviment, no són nítides.

-Textures: cortines, la roba...

2.2

Amb càmera de plaques i trípode.

Aquesta fotografia esta feta amb fotomuntatge de negatius.

Ampliadora per fer fotumuntatge.

tipografia

imprempta

Una visita per la imprempta Novaera on pròximament ens imprimirà el llibre on hi haurà tot el recupilatori de la passada exposició de la Turbinegeneration feta per l'alumnat del Celestí Bellera.
Ens van ensenyar tot el procés que segueixen fins a l'obtenció del producte que el client demani, sigui llibre, targetes...
Tot comença a la part on retoquen una mica el que el client li demana amb el disseny per tal de millorar-lo, passant després per els espacialistes en la qualitat i tamanys , més endevant el que seria la impressió en si i en cas d'un llibre la part del montatge.
La sortida simplament va ser per tal de veure què hi ha derrere de una imprempta.

Entre la destresa i el desastre, vacca

Entre la destresa i el desastre

El Museu de Granollers ens va presentar un llibre de l'artista Vacca, en el què recull una àmplia mostra del seu treball artístic, d'entre la dive rsitat del qual sobresurt la creació d'obres sonores. Acompanyant la presentació del llibre, s'exposala peça sonora Vincenzo Succo Marconi.
Una oportunitat per apropar-se i conèixer l'univers creatiu d'aquest artista.

A mi personalment el què hem soggereix es que per a ell, tot l'univers surt del so, és un innotitzat i fascinat per la música i el so, i mitjllançant aquesta idelogia es basen totes les seves obres.

control càmera

He comprovat que en quanta més il·luminació el diafragma i la velocitat és major, més obert en el cas del diafragma i més ràpid l'obturador.

El número f representa la lluminositat màxima d'un objectiu, a partir d'aquí els altres números són fraccionaris, o sigui que com més gran sigui el número menys llum entrarà.

Un parell de les imatges, estan en moviment, en les quals la velocitat va ser tan ràpida que va fer que no es vegi borrosa.

Si suposem una exposició ideal en la qual el diafragma està a f8 i la velocitat a 125 si anem movent una de les dues mesures l'altra també haurà de variar:

DIAFRAGMA	f 2	f 4	f 5,6	f 8	f 11	f 16	f 22
OBTURADOR	1000	500	250	125	60	30	15

Fundació Tàpies

Per una banda vam anar a veure l'exposició d'obres d'Antonio Tàpies i per l'altre la de l'Anna maria Maiolino.

LA COL·LECCIÓ D'ANTONI TÀPIES

Està formada per una selecció d'obres de l'Antoni Tàpies les qual obeeixen un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l'actualitat. Allà vam podem veure els diferents moments creatius de l'artista, l'evolució de tipologies, tècniques i materials. Podem observar-hi en quins contextos estaven fetes ja que expressava tensió i colors foscos en quan tractava de la guerra, i més endevant, quan ja l'havia superat l'estil éra més fluit, amb colors més clars, solía utilitzar colors càlids, marronosos i fins i tot algun taronjat.

Les obres que hi podem trobar són:

Dues figures (1947)

Parafaragamus (1949)

Dibuix a la cera I (1946)

Dibuix a la cera II (1946)

Dibuix a la cera III (1946)

Cap i bandera (1946)

Ocre-gris sobre marró (1962)

Gran matèria amb papers laterals (1963)

Si T (1979)

Tassa i pot de te (1979)

Engolat sobre paper(1979)

Sumi-e (1980)

Empremta de cisella (1980)

Rectes gofrades (1980)

Gotes negres (1983)

Roda-Mandala (1979)

Tres peus (1981)

Silueta de cadira (1978)

Urbilder (1988)

Rentamans i llibres ( 1987)

Trio (1994)

Dues formes (1999)

Petjades (1995)

ANNA MARIA MAIOLINO

Aquesta exposició fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino (Scalea, 1942), prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions.
L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.

Aspectes característics:

-juga amb els buits i en resaltar les formes

-Apareix el fang a la seva vida després de la separació amb el seu marit i torna a Brasil.

-El fil = unió

mariscal a la pedrera

Està situada a un dels pisos de la pedrera, sedida per una família humil, amb la bona intenció de deixar-li fer aquesta exposició dels seus treballs a un lloc tan enrriquidor com aquell..

Mariscal mostra una selecció de treballs realitzats durant al llarg de quranta anys, els vint últims acompanyat amb l'estudio Mariscal. En aquesta exposició lObra Social de CatalunyaCaixa vol submergir l'espectador en el món multidisciplinari de la "factoria" Mariscal, per introduir-ho al cor del seu procés creatiu i fer-li percebnre, a traés de la seva experiència, l'impuls vital que genera l'activitat d'en Javier Mariscal i el seu equip.

Per expresar i explicar tot el treball s'han organitzat en sis espais diferents.

Cadascún d'ells agrupa una sèrie d'obres que aporten claus sobre les seves constants creatives; les quals mostren el seu llenguatge, la seva metodologia, el caràcter del seu treball, les seves intencions i actituds, així com les últimes disciplines que ha treballat.

El recorregut lineal i en cercle de la sala permet ordenar el discus i visitar-la com si fós una atracció de fira.

En primer lloc trobem els esbossos inicials, col·locats en totes les parets i penjats com estalactites, com si ens endinssessim en una cova. A continuació ens trobem amb lletres i tipus, més endevant amb la gràfica al carrer, actituts i intencions, i poesies visuals. Finalment, per acabar, amb el cinema i escenografia(animació, ficcióarquitectura,bandes sonores...).

cartell nadal 9 nou

La idea principal a representar és oferir l'any 2011.
Moltes maneres diferents de representar-ho s'em van acudir abans de la definitiva com ara; nen oferint-lo, gallina ponent l'ou que fos l'any 11... finalment vaig escollir el caga tió, ja que és una tradició potent de Catalunya, tothom la coneix , i com que el diari es publica a Catalunya vaig pensar que era l'ideal.
Vaig probar diferents maneres de presentar-lo, utilitzant la tècnica de fotomuntatge a partir de fotografies però no hem va satisfer el resultat i vaig obtar per treballar a sobre d'una base feta manualment, primer vaig fer colaix i en acabat dibuix.
El resultat final va ser amb una base de dibuix del caga tió retocat amb el photoshop.

ALGUNES PROVES:

Comentari la película Blowup

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA

Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula

Aquesta película tracte de la vida d'un fotograf famós, com viu, com tracte a la gent, com vesteix, com treballa, què li agrada...

Un dels personatges que hi intervené és un noia molt maca físicament en la que el protagonista se la troba en un parc fastejant amb la seva parella com dos enamorats fent tonteries i rient, ballant i jugant, i ell va aprofitar per fer-li's un repotatge. En quan ella se'n va adona va anar directe cap a ell, corrents i li esbroncà. Aquella mateixa tarda es presenta a casa seva demanant-li les fotos. Bé, d'aquesta noia podem dir que atrau al protagonista físicament, atractiva, té una bona figura com per fer de model. Oferia el seu cos a canvi d'aquelles fotografies, és a dir, té un caràcter impulsiu., que també ho podem veure en quan li intenta treure la càmera en el primer moment al parc mossegant-li la mà. S'expressa de manera molt provocativa amb intencions d'engany cap al protagonista. Jo penso que amb l'aparició d'aquest personatge vol transmetre'ns circumstàncies en què es troba, que també és una feina de cert rísc. Aquesta noia ens pot recordar a la típica noia deseperada per complir el que vol i quan vol, a l'instant i de qualsevol manera.

En aquesta película la càmera sempre va derere del protagonista, com si el persseguissim. La història transcorre en un mateix dia, hi es molt detallada, per tant passa el temps molt lentament. Sempre utilitzen els mateixos plans, majoritariament el mitjà per enfocar als personatges i plà generals al començar les escenes.

Hi intervé una banda sonora amb certa importància, simulant els pensaments i sensacions propi protagonista, és d'un volum sonor fliux, que sense enterar.te l'estàs escoltant.

Les tres escènes que m'han semblat més caracteritzants ha sigut en primer lloc quan es troba la seva dona amb un altre home al llit i ni si muta. L'altre quan està fent fotografies a unes models la manera com les tracte. I finalment, en ultim lloc, quan té dues jovenetes per que li fàcin fotos i les despulla tot jugant.



Al llarg de la pel·lícula apareixen referències i altres mitjans artístics, ja que Haneke volia transmetre de manera subliminal missatges de l'època, en que aquell moment molt innovadors. Per exemple la performance d'uns mimos.

La película comença amb la performance d'uns nois amb la cara pintada de blanc i acaba sense cap final amb un desenvolupament d'una conclusió, és a dir, amb un final obert, que et quedes amb la incògnita d'algo que et sorprengui.

La manera de com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix a la ciutat de París només reflexa a una part minoritària de la població, com serien gent benestant. Però ja és tracte d'això perquè el protagonista és el context on es situa. Tot i això, la lluminositat i la manera, la vestimenta i la moda de com viuen penso que es encertada de París.

exercici de comparar el disseny de dues portades de revistes

1. 2.

1.

Capçalera

Es situa a la part superior del suport, amb un tamany que ocupa una cinquena part de l’espai. Això sí, ens crea l’efecte de que queda per darrere de la imatge ja que es tapada una part de les lletres centrals per un troç de la muntanya, tot i així és pot llegir sense cap inconvenient. És de color negre i envoltat per un marc gràfic típic de tots els models de la revista, el qual té una emmarca la tipografia de la capçelera amb una línea blava per dos costats i al vèrtex que compartiesen les dues línies no existeix, sinó que estan unides per una circumferència tangent entre elles.

-Tipografia dels titulars

Simple, Gruixuda i amb els extrems tallats (amb angles). Juga amb el tamany, colors blanc i negre.

-Ordenació del text

Està distribuït per la part inferior principalment tota la informació, amb l’excepció d’alguna novetat que la posen diferent par destacar amb una rodoneta central a la part dreta.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada

Hi ha una imatge natural principal, en aquest cas d’un paisatge d’alta muntanya amb tres excursionistes a la part central, que és localitza al centre del supot guanyant tota la comunicació visual. Per altre banda, podem distingir tres parts diferencials amb els colors, començant per dalt és de fons blanc, més avall, al mig, és ocupat per la fotografia en escala de grisos, i finalment, la part inferior amb requadres taronjosos.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina-Elements que destaquen

Es una lectura ordenada per un ordre, vertical, és a dir, de dalt a baix. Començem per la capçelera, observem la imatge i finalment a la part inferior ens fixem en els requadrets on hi ha els punts de contingut.

2.

Capçalera

Es situa a la part superior del suport, amb un tamany que ocupa un terç de l’espai. Això sí, ens crea l’efecte de que queda per derrere de la imatge tapant alguna part de les lletres centrals, tot i així és pot llegar sense cap inconvenient.

-Tipografia dels titulars

Simple, prima i amb els extrems tallats (amb angles). Juga amb el tamany, color I espais entre paraules.

-Ordenació del text

Està distribuit pels voltants de la imatge, tant pels costats com fins i tot a les parts superiors I inferiors.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada

Hi ha una imatge principal, en aquest cas una dona model posant, que és localitza al centre del supot.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina-Elements que destaquen

D’esquerra a dreta en forma de cercle, donant rellevancia amb les tonalitats rosades i en negreta.

Proves logo i finals "Arts Bellera"

L’associació Arts Bellera s’ha creat aquest curs, ajuntarnt-se el departament de música, plàstica, audiovisual(multimèdia), i l’escènic(teatre). Des d’aquest nou departament, el resultat d’una fusió entre ells, necessiten un logotip que els representi. Per aquest motiu, ens han encarregat als alumnes de segon de batxillerat que el féssim. I aquí, a continuació us puc ensenyar algunes de les ressenyes obtingudes.

Bé, la meva idea principal és utilitzar l’ico

na d’un botó i complementar-ho amb les inicials, el nom del departament o bé els què el componen per tal de manifestar el

tema. El botó, com un símbol de unió i manufacturaciói al mateix temps té una forma simple i directe visualment. La barreja de tonalitat de blaus representant la fusió, i per altre banda el blau realista expresant seriedat i formalitat.

Finals

formes A i B= Arts Bellera

els quatre colors que s'hi distingeixen= 4 departaments

Proves

Presentació

Obro temporada 10/11,

amb un petit canvi, ordenat des de diferent assignatura, la de fonaments del dissseny.

Artistes

Obra de Sylvie
Cindy Sherman

portada de la performance (Dora García)

Sylvie Fleury

Treballa amb la roba expressant el consumisme i el luxe representant els objectes de tamany gegant, també modifica logotips de marques conegudes per manifestar-se.

Cindy Sherman

Intena representar la imatge d'una dona durant les fases de l'etapa de la metamorfisis, en feia fotografies molts semblants a fotogrames, per no dir identiques, sent ella físicament la protagonista de les fotografies representant altres dones. Per fer-les necessita la construcció d'una escenografia, tenir una actitud i un vestuari. Moltes vegades feia performance davant de la càmera ja que s'havia introduït en el paper. Ha sigut influenciàda per la televisió desde la seva infància. La seva primera idea era formar postals, les tipiques que es venen al quiosc, i més endevant el què va sorgir va ser la creació de històries dintre de la fotografia, mai ha pensat de construïr-ne una seqüència, el que si que és fa es un guió i el representa.

Dora García

S'ha introduït en el món de l'art gràcies al projecte "heartbeaters", és a dir, construcció d'una ficció , escolten els batecs del seus cors. El resultat del projecte ha sigut un hipertext i 6 fotografies.

PROCÉS D'EVOLUCIÓ DEL PROJECTE TURBINEGENERATION

MITJES

Tot va començar amb la frase "cames de colors". Amb aquesta frase em van passar varies idees pèl cap, em vaig centrar per qüestions estètiques amb mitjes de diferents colors i dissenys. Amb elles vaig fer un reportatge fotogràfic a espais i posicions diferents. Per altre banda també vaig intentar fer un stopmotion baixant per les escales i que cada passa canvies els colors de les cames però el resultat no em va agradar. En aquell moment vaig decidir realitzar el projecte a l'entorn de les imatges del reportatge. Una possibilitat era fer una pencarta/cartell inmens en el què dintre del qual hi estigués introduït tot el reportatge amb petites imatges i al allunyar-te és pogués visualitzar una imatge general.
Amb això volia representar que amb simples canvis de colors i postures diferents canvia totalment el nostre físic de manera radical. Per voler tapar-nos les nostres cames i passar desapercebudes el què acaba causant es el contrari, que resaltin visualment i tothom s'hi fixi.
De cop i volta s'em va acudir utilitzar el meu corsé. El què fa el corsé es presionar-te i passar desaparcebut amagat sota la roba, és a dir, et crea una tensió i presió que et provoca un mal estar psicològic que només un mateix el sent, encanvi físicament es veu normal. Ets sents presoner, sense llibertat d'expressió.
A partir d'aquest moment vaig començar a treballar amb l'Aida Nacher per fer una fusió i evolució del seu treball i el meu.
Ella s'ha encarregat principalment amb la part teòrica i d'anàlizi i jo, enanvi, m'he encarregat més de l'instal·lació. El nostre projecte el vam començar a pertir de dos bassants, la primera es basava amb el tema “la roba ens oprimeix” i per altra banda voliem que intervingués l'bjecte del corsé. Bé, en la instal·lació final és va dur a terme a una columna de l'Espai d'Arts de la Roca Umbert de Granollers. Hi intervenien cordes, expresant el fet d'impotència i inmovilitat, les pedres, representant el pès de la roba i el corsé en sí que físicament i emoionalment et fa sentir presoner, per aquest motiu hem anomenat al projecte “Prigioneri”, és a dir, presoner traduït al Italià. Una de les parts de l'obra era un text en el qual explicava en primera persona el propi corsé com s'ha sentit al llarg de la convivència amb la persona que l'ha portat. El corsé en el qual ens hem basat és amb un corsé ortopèdic concretament el que jo personalment duc.

Superlative Praxis

Exposició a l'espai d'arts per Oriol Vilanova. Intenta expresar l'exageració, els rècords i l'absurd. Està formada per varies obres com ara el recull dels llibres de record guiness des del primer que es va editar fins a l'actualitat amb el què es pot observar l'evolució que ha adquirit el disseny de les portades. També hi ha unes postals que es veu l'absuditat a la competició per aconseguir ser el millor. Per altre banda tmbé hi trobem una de les obres composta pels superlatius anglesos amb les terminacions -est, fet amb una tela blanca i els superlatius estampats de color vermell formant una circumferència, simulant una bandera. A més a més podem trobar al mig de la sala dos tampons com a forma poètica de certificar l'exageració com un segell de certificat.
Cal destacar La Gran Risa un llibre escrit per l'artista a partir del llibre La Risa del filòsof Heri Bergson, basat en el què és còmic i irònic, investiga l'entorn del riure humà.

Cartell de la fira de Sant Ponç

He utilitzat novament la tècnica del fotomuntatge. Gràcies a una fotografia dels pots de mel enfocada amb un mitg picat i la incorporació de un fons i de unes lletres creades amb el photoshop.

Els mons de Coraline

Pel·lícula d'animació stop-motion, dirigida per Henry Selick basada en l'obra novelista Neil Gaiman. Està rodada en estenoscòpia 3D, és la primera pel·lícula que ha utilitzat aquest sistema.
Coralaine és una nena de 13 anys qua s'acaba de traslladar de casa, a la nova casa hi descobreix una porta secreta, que de dia hi ha un mur i a la nit gràcies a uns ratolins descobreix que hi ha un camí secret que va a parar a una casa en la que hi viu la seva família perfecte, però més endevant va adonar-se de que aquella família que vivia en un món paral·lel era diabòlica, hi passa un mun d'aventures al principi bones i més endevan és converteixen en un mal son, la segona família la volien fer presonera, i tot acaba quan jugant a un joc la coraline guanya però la segona mare fa trampes i no li deixa emportar-se als seus pares q estaven presoners, i per casualitat Coaline es va enportar una bola que en el seu interior hi havien els seus pares, és a dir, acaba amb un final feliç´.

Personalment em va encantar, és nota que hi a un inmens treball al redere i l'argument està força bé. Transmet endinsar-te i submergirte en el món de la fantesia, és com si tu mateix formessis part de la pal·lícula, com si fóssis un personatge.