Imbric "Pep Duran"

Aquesta instal·lació està al Museu de Cardedeu, al Arxiu Tomàs Balvey.
Pep durant apart de realitzar exposicions en diverses instal·lacions amb les seves obres també construeix escenografies, és a dir, que al mateix temps també és escenògraf.

L'exposició s'acompanya d'un catàleg amb text d'Enrric Casasses i de la projecció d'un documental realitzat per RTVC el que si pot veure el procés de muntatge de l'exposició.
La proposta de Pep Duran pretén unir dos mons, el de l'artista i la seva obra, i el dels fabricants dels seus somnis i idees, els germans Castells, artífexs de moltes de les escenografies de l'artista. Al llarg del recorregut per l'exposició es poden descobrir algunes obres recents de Duran unides entre si per taulons, fustes, precinte, llàpis... construint una línia infinita amb la qual Pep enllaçava totes les obres exposades simbolitzant unió entre elles, donant a entendre que tot allò exposat era una obra continuada.
El projecte comporta la construcció d'un seguit de dispositius tridimensionals fets amb peces reutilitzades tant de escenografies que ell mateix ha realitzat, com de estris i objectes de cases properes a ell, o bé containers... i també extreu gran part de les fotografies d'un llibre antic seu. Tot això anteriorment havia tingut una altre vida. Cada obra que ell ha fet ha sigut adaptada a aquell espai en el que ha format la insatl·lació, diferent, única. Utilitza sobretot com a matèria prima la fusta. Expressa una realitat ambigua, ja que com bé em dit anteriorment cada una de les peçes exposades té una vida passada.

A un dels murs del museu s'imbrica amb una intervenció pictòrica dels germans Castells, és destaca per la forma que tenen de circumferència. El punt de partença, doncs, és emmetxar dos mons, dues maneres de construir, dues biografies. El treball del taller dels Castells com a metàfora dels constructors dels mons d'altres artistes, com a realitzadors d'allò somniat i dibuixat per Pep Duran, constatant una transmissió d'experiències. Els quadres estan considerats unes al·legories visuals.

L’exposició ha sigut muntada per el mateix artista Pep Duran amb l’ajuda dels seus ajudants. Com a anècdote: quan va acabar l'obra ens han comentat que és va l'esionar.

La tècnica que ha estat utilitzant és el "collage". Gràcies a ella ha pogut simbolitzar un emmetxament entre dos mons, el que podem percebre a primera vista i el que està allà però no ho podem percebre a simple vista. Estem parlant del món realista i el surrealista.

Pep Duran va dir al personal del museu una frase quan els estava explicant la seva exposició; "L'art no vol ometre respostes sinó causar preguntes".

La meva opinió sobre l’exposició del Pep Duran és:
Per a mi l'exposició es fàcil de concebre, i al mateix temps també et fa qüestionar un mun de preguntes. A mi personalment m'ha encantat la idea de la línea infinita, és una cosa original, simple i simbòlica al mateix temps. I també és curiosa la seva manera de construcció, m'agrada, és divertida.

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

El seu objectiu és expressar la manera de veure el paisatge contemporani, la realitat, mitjançant els nous mecanismes, és a dir, definir la societat mitjançant el món virtual com ara internet o d'altres tecnologies.
És una instal·lació situada a l'espai d'arts de la Roca Umbert de Granollers.
Organitzada per Laura Plana Gracia (Barcelona,1982) ha fet Belles Arts.
Aquesta exposició és lliure, es a dir, no l'ha fet un sol artista sinó que hi ha participat varius artistes que ni tan sols han vist la exposició. En aquest cas els artistes són: Miquel Garcia( BArcelona,1975), Tjasa Kancler (MAribor-Eslovènia 1978), Perla Montenegro (Mèxic, 1980), Robin Rimbaud(Londres,1964) i Katarina Matiasek (Viena-Àustria). I un col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) format per Laia Sadurní (Barcelona,1973).

Aquesta exposició està formada per varies obres com ara:

*This World III: Mapes de Felicitat i Riquesa. Basada en la ironia, contrasta dos mapes, un de riquesa i l'altre de felicitat.
*ADU (beta) (2008) Acrònim de dades de l'univers, creixement en forma d'arbre.
*P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. planteja un model específic de comunicació i visualitsació de la informació predominants.
*Space translations (2006-2009). Transformació d'un espai en una imatge fotogràfica mitjançant els símbols.
*Island Playback (2005) Video de Katarina amb l'audio de Robin.
*Rotorrr desenvolupament de series de projectes i edicions basades en la cartografia.

PRESENTACIÓ LLIBRETA

Fa un temps jo era una personba treballadora, que no havia tingut vacances desde feia 2 anys... per fi un dia el jefe em dona 4 dies de vacances!!!!Però les vacances poden ser malaides... Jo estava allà tranquila descansan els dies de les meves vacances... Escoltan els ocells, disfrutan del paisatge... Però de cop, un helicopter! No podia ser... Jo ja no sabia com reaccionar... I de cop veig que cau una llibreta... No podia ser!!! Cau una llibreta!!!Vaig cap allà. L'agafo. L'obro. Llegeixo. MALEIDES VACANCES, portava 2 dies i ja em reclaman a la feina... Agafo el mobil i truco al jefe... A sobre de demanar que vagi cap a la feina, em diu que a la proxima avisi a on vaig de vacances... Però que s'ha cregut!!!!Arribo a la feina... M'espera al despatx... El miro. Em cabrejo. Li dic de tot menys guapo. S'ha acabat per sempre... Mai més estarè en aquesta empresa...
FI!!!!

part5

part4

part3

part2

Esboç presentació llibreta

Pluja d'idees de l'autorretrat de Poe

PLUJA D’IDEES
(AUTORRETRAT EDGAR ALLAN POE)

Fondo: cementiri/calderes, fosca amb núvols, cel grisós… (terrorífic)
Efectes: trò, foc per la boca/metralleta i pel terra, ombra reflectida del Edgar, decorar les tombes amb un icona personal(flor,talons,martell…), i un gat blanc.
Fotos ja fetes que hi poden intervenir: jo vestida d’esquelet a l’obra de teatre, foto am el cabell punki amb l’espuma
Fotos a fer: jo damunt d’un tractor trepitjant els morts apuntant amb la escopeta i am l’altre mà agafada al volant
Vestuari: campechano (camiseta ampla de quadrats, texans, botes de cavall…)

UN SUEÑO DENTRO DE UN SUEÑO

¡Toma este beso en tu frente!

Y, en el momento de abandonarte,

déjame confesarte lo siguiente:

no te equivocas cuando consideras

que mis días han sido un sueño;

y si la esperanza se ha desvanecido

en una noche o en un día,

en una visión o fuera de ella,

¿es por ello menos ida?

Todo lo que vemos o parecemos

no es más que un sueño en un sueño.

Yo permanezco en el rugido

de una ribera atormentada por las olas,

y aprieto en la mano

granos de arena de oro.

¡Qué pocos y cómo se escurren

entre mis dedos al abismo,

mientras lloro, mientras lloro!

¡Oh Dios!, ¿no puedo yo estrecharlos

con más ceñido puño?

¡Oh, Dios!, ¿no puedo salvar

ni uno, de la despiadada ola?

¿Todo lo que vemos o parecemos

no es más que un sueño dentro de un sueño?

Edgar Allan Poe

COM MIREM?

1. Esquerda buscant la sortida

2. Atrapat

















3. Aterrissada al bosc













4. La pared amb marca de neixement

5. El color

6. L'equilibri

7. Bardisses fent escalada













8. Trencament fet a mida












9. Esbojarrats

10. Regalims